Más de 1.300 solicitudes para formar parte de la plantilla de los ‘nuevos’ informativos de IB3

| Palma |

Valorar:
preload
Edificio de IB3, en Son Bugadelles (Calvià).

Edificio de IB3, en Son Bugadelles (Calvià).

23-02-2005 | T. Ayuga

Ha sido una respuesta sin precedentes que ha desbordado todas las previsiones. Más de 1.300 personas han presentado su solicitud para formar parte de la plantilla de informativos de IB3.

El próximo día 27 una nueva empresa se hará cargo de la elaboración de los informativos y de otros programas derivados de éstos, es decir, debates y reportajes. La concesionaria es Liquid Media, del grupo Mediapro, que se ocupa de programas similares en la Sexta y que ganó el concurso convocado por el ente.

Además de asumir el personal de CBM (150 personas) —la actual concesionaria de los informativos de la autonómica—, ampliará la plantilla con 40 nuevas contrataciones, si bien el número que exigía IB3 en la convocatoria era de 28.

Liquid Media abrió hace unos días un proceso previo de selección —del que el ente se mantuvo al margen y se limitó a informar— y este martes algunos de sus representantes explicaron sus intenciones de futuro al personal de la casa.
Aunque la apuesta por Mediapro entierre previsiblemente la posibilidad de ‘internalizar’ los informativos (es decir, de que sean asumidos directamente por la cadena y no subcontratados como viene ocurriendo desde que se creó IB3), eso no ha desmotivado a periodistas y cámaras interesados en trabajar. Liquid Media ya ha iniciado un proceso de criba (solicitudes duplicadas, otras que no se ajustaban a los requisitos, propuestas mal planteadas, etc.) pero todavía está pendiente la prueba definitiva.

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 3

JRF
Hace un año

Per altra part, explicar-te molt per damunt com funciona es tema. Tota llengua per seguir existint, i mes si es minoritaria, ha de ser normativitzada (ha de tenir normes) i ha de ser normalitzada (es a dir, fer-la ‘normal’). Una manera de normalitzar-la és utilitzar-la en els mitjans de comunicació. I lo que se fa (amb el català, o qualsevol altra llengua) es utilitzar la modalitat estandar ...t’agradi o no, perque se suposa que es una modalitat que engloba a tots. Pentura voldries que se xearras com tu (per exemple ‘palmesano’), i un altre voldria que se xerras mallorqui de soller, i despres vendria un de formentera...i no acabariem mai, per aixo s’utilitza la modalitat estandar que es de ‘tots' i de ‘ningu'...

Valoración:3menosmas

JRF
Hace un año

Dimbladas, se me fa dificil discutir d'aquests temes amb colcu que diu que el català el va crear UNA persona...i que, a més, ho va fer amb les perverses intencions que comentes. Desconec qui és o qui va ser aquesta persona. També desconec qui te prohibeix xerrar d'una manera o una altra. Pentura com que no se aquestes coses, que de ser vere, serien molt preocupants, no puc discutir amb tu. Lo que que si conec jo, molt per damunt, es sa feina d'un tal Francesc de Borja Moll, que juntament amb un tal Alcover varen escriure un ‘llibret’ anomenat diccionari- catala-valencia-balear...

Valoración:1menosmas

dimbladas
Hace un año

JRF, ja has tret s'argument d'es colombiano, que és mes o manco es mateix de s'andalus. Mira, sa diferencia entre un colombiano i un mallorqui es que es colombià quan escriu i xerra en castellà ho pot fer servint totes ses peculiaritats pròpies de sa seva terra perque totes estan permeses i regulades per s'estandar d'es castellà, i de fet si aprens castellà a Colombia el t'ensenyaran tal com el fan servir allà. En canvi un mallorqui no pot fer servir res de lo que es propi de sa seva terra perque es catala es una llengua excloent i tancada, creada per un fanàtic que va posar com a premisa eliminar tot lo que fos propi de lo que ell denominava dialectes. Possiblement ets mallorquins no seriem tant esprius a s'hora de parlar de "llengua catalana" si s'haguessin respectat ses modalitats pròpies de Mallorca (lo qual vol dir molt més que s'article salat), i sobretot si no hi hagués darrera de tot altres interessos que tots coneixem ben bé.

Valoración:-2menosmas

Antxoa
Hace un año

A menudo sitio vais a ir, pobres: Una empresa pública externalizada y con explotación y precariedad laboral desde que la fundó el angelito Matas. A no ser que seais de la élite de enchufados que mandó el PPodrido de Valencia.

Valoración:0menosmas

Tivasdan
Hace un año

Idò esper que el que els hagi d'examinar, s'hi miri bé en com quan i de quina manera pronuncien les o tancades i obertes, les e obertes, neutres o tancades i els futurs i passats, sense confondre'ls uns amb els altres. I no em referesc a les característiques è dels d'Alaró, Binissalem o Lloseta. Aquestes característiques enriqueixen una llengua, sinó a vertaderes aberracions que fan alguns dels que hi ha actualment. Alguns i sobretot algunes van posant e e e e e e e davant cada paraula. Això estaria bé per parlar dins un cafè, però NO en un lloc on s'ha de servir de model a imitar.

Valoración:6menosmas

JRF
Hace un año

i ja per acabar, i seguint amb es mateix tema, me pareix un doi aquesta imperiosa necessitat de separar "mallorquí" (per exemple) de català...supòs que per aquestes persones a sudamerica no se xerra ni castellà ni espanyol, se xerra "colombiano", "peruano", "venezolano"...i anant més enfora, i seguint amb sa tonteria, supòs que no serà igual es "colombiano bogotiano" que es "colombiano medellinenco"...

Valoración:12menosmas

JRF
Hace un año

dimbladas, per parts: tota aquesta 'problemàtica' ve perquè s'idioma que xerram te per nom 'català', ja sigui català de catalunya, català balear, o català valencià o català d'on sigui. El problema ve quan associes català a catalunya, i tens una necessitat imperiosa de desmarcar-te de tot allò que tengui a veure amb Catalunya. Jo no tenc cap necessitat de desmarcarme de Catalunya perque directament no tenc res que veure amb Catalunya, ni cap ganes me fa, pero tampoc li tenc odi. Dius que aquí no som catalans...ni tampoc gallecs, ni andalusos, ni de cap altra part...es fet de xerrar català (o com li vulguis dir), no me converteix en català, ni un poquet. L'estandar d'una llengua (català, o qualsevol altra) es això, un estandar (pots cercar una definició a qualsevol lloc, i el per què de la seva necessitat). I per acabar, crec que mescles ous amb caragols, l'estandar d'una llengua no diferencia entre oral i escrit.

Valoración:8menosmas

dimbladas
Hace un año

JRF vas amb sa lliçó ben apresa, has fet servir ets arguments reglamentaris de tots ets acatalanats (t´ha fet falta fer menció a s'andalús, que no torni passar). Només un petit detall, aqui no som catalans i aquest estandar que tant estimau pot valer per ets catalans però no per ets balears, ja que aquesta llengua de laboratori lo primer que fa es proscriure tot lo que sigui propi d'aquesta terra. Per una altra part tu mateix te contradius, ja que s'estàndar és una llengua escrita, mentre que si estam xerrant de programació televisiva estam xerrant de llengua oral.

Valoración:-8menosmas

elQpaga
Hace un año

Ahora es cuando Francina y su cuchipanda de sociólogos llaman a MEDIAPRO y le dan la lista de los aspirantes que serán "bienvenidos", se aceptan apuestas ...

Valoración:-6menosmas

llesques
Hace un año

Igualito, igualito, igualito que en SFM, donde se entra por la puerta de atrás, se sorprenden de tantos aspirantes porque en las empresas públicas se entraba a base de que te llamarán para que te apuntaras al SOIBcy luego fueras enviado a la selección, por ejemplo IBANAT, cuando las cosas se hacen bien y con transparencia se presenta muchîsima gente y a nadie le sorprende... Para 1000 policías, 30.000 aspirantes, para 6000 plazas MIR 13.000 Aspirantes, sólamente era en las empresas públicas que para una plaza había un aspirante "invitado", que cunda el ejemplo y no nos volverá a sorprender.

Valoración:10menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 3