Una de les millors recompenses professionals de ser mestr@ és que pràcticament a diari, cadascú dels nostres alumnes ens treu un somriure. Però, malauradament a l’escola de Sa Graduada aquests dies és molt difícil fer somriure al claustre. Dimarts 15 al migdia, el destí – en aquesta ocasió antipàtic i desafortunat – s’emportà a na Lina Fiol, que fou mestra de l’escola els darrers vuit anys. Uns hem perdut una amiga, uns altres una mentora i tots i totes una gran companya que ens deixa una empremta que recordarem per sempre.

Potser aquest escrit porti alguna errada ortogràfica, molts de nosaltres trobarem a faltar a la que ha estat la coordinadora de normalització lingüística de l’escola, perquè ens assessori en els nostres escrits.

Afortunadament l’alumnat tornarà a fer-mos riure i allà on estiguis gaudiràs veient l’escola desbordar alegria, com a tu sempre t’havia agradat.

Descansa en pau.