La Comunitat Autònoma de les Illes Balears sí que vol 1.741 milions d’euros, és clar que sí, i tots els que venguin. Ara bé, sempre que estiguin en el marc del sistema de finançament autonòmic, no disfressats d’una condonació calculada amb criteris poc transparents imposats d’un dia per l’altre a les comunitats autònomes sense haver demanat opinió tècnica sobre el tema, ja que aquesta condonació el que realment suposa és la mutualització del deute. Perquè tothom ho entengui, és com si, en una comunitat de propietaris, el president proposàs ‘perdonar’ el deute acumulat per alguns dels veïnats i que els assumís la mateixa comunitat de propietaris amb el pressupost de tots. Segurament, els propietaris que han fet l’esforç estarien indignats d’haver d’assumir la part dels que s’han repenjat. A més, si el veïnat sap que l’hi perdonaran, no tendrà cap incentiu per complir amb les seves obligacions i, fins i tot, se sentirà animat a seguir generant deute que tanmateix absorbiran tots els propietaris de la comunitat.
Per què ens oposam a aquesta pseudocondonació? Per començar, perquè té un efecte neutre: continuarem pagant el deute perquè no desapareix. Simplement deixam de pagar-lo com a ciutadans de Balears i continuarem pagant-lo com a ciutadans d’Espanya. I a més, proporcionalment pagarem més. En el cas de les Balears, la proposta del Govern estalviaria a cada ciutadà 1.413 euros per habitant, mentre que el que hauria d’assumir com a espanyol serien 1.828 euros, és a dir, 415 euros més!
Alguns diran que ens estalviam interessos i que amb aquest estalvi podrem contractar professors o obrir centres de salut. Això primer es pot matisar molt i això segon és directament fals. En primer lloc, la condonació serà progressiva en diversos anys i començarà pel deute més antic, que per tant té menys interessos, la qual cosa deixaria l’estalvi sota mínims. I en segon lloc, tal com van confirmar dimecres passat tècnics del Ministeri d’Hisenda, aquest suposat estalvi no es podrà dedicar a despesa no financera. És a dir, els diners estalviats no es podran usar per construir hospitals o escoles.
Tampoc podem oblidar el risc moral que suposa la condonació del deute i que ja han assenyalat les agències de risc, entitats de prestigi com Fedea o fins i tot l’Airef. Quin missatge llançam? Que es pot gastar de manera descontrolada perquè després ens acabaran perdonant els deutes?
Les Balears necessiten que el Govern d’Espanya obri d’una vegada per totes el meló del sistema de finançament. I mentre planteja una proposta de reforma, si el Ministeri vol ajudar de veritat les comunitats autònomes en matèria de deute, ho té ben fàcil. No fa falta que tramiti una llei, un procés que dura molts mesos i que requereix uns suports parlamentaris que ara no té. N’hi ha prou que demà mateix el Govern ens redueixi els interessos que ens cobra pels diners prestats a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). On ara ens cobren un 3 % d’interès, que hi posin 0 %. Aquest sí que seria un estalvi immediat i real. Però insisteix: en paral·lel el Govern d’Espanya ha d’iniciar el procés de reforma del sistema de finançament, que porta caducat des del 2014. Això sí que és el que necessiten les Balears.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.