La proposta del Govern d’Espanya de condonar 83.252 milions del deute de les comunitats autònomes, dels quals 1.741 correspondrien a Balears, ha aixecat una enorme polèmica i més després de l’abandonament del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per part de totes les comunitats governades pel PP, inclosa Balears, per ordre del senyor Feijóo. Un fet sense precedents i que ha provocat que el govern Prohens, en un exercici d’enorme irresponsabilitat, hagi renunciat a defensar els seus possibles arguments.
El vicepresident Costa ha criticat la mesura amb arguments tan contradictoris entre sí com, d’una banda, que la condonació no té sentit per se, com, de l’altra, que són «llenties» i que creuen que s’hauria de rebre una xifra superior. O es xucla o es bufa, però les dues coses al mateix temps no són possibles. Anem a pams per explicar el rerefons de la condonació i els arguments fal·laços del govern.
La primera qüestió clara és que el govern Prohens no ha fet la seva feina. Tothom sabia que aquest tema es movia a Madrid com a resultat de l’acord entre el PSC i ERC. En aquest escenari, un govern responsable hauria establert un diàleg bilateral amb el Govern d’Espanya per saber com evolucionava aquest tema i intentar influir-hi per beneficiar al màxim els ciutadans i ciutadanes de Balears, que és la seva obligació. En lloc d’això, s’ha optat per obeir els dictats del carrer Gènova, a la vegada que s’enrocava en la inacció amb l’excusa de la multilateralitat, per, curiosament, quan aquesta arribà amb la convocatòria el 26 de febrer del CPFF abandonar-lo sense defensar els suposats interessos de Balears. Igual que es diu als nins petits, el Govern hauria de saber que si no es negocia i damunt s’abandonen els foros institucionals, es perd la capacitat de queixa. Aquí tal vegada el senyor Feijóo estarà content, però serà a costa dels ciutadans de Balears.
La segona qüestió és si la condonació, per se, té sentit en el marc de la reforma del sistema de finançament autonòmic (SFA). Aquí cal distingir entre la reparació dels problemes creats per l’actual SFA, amb l’ànim de posar el comptador a zero, i els canvis del SFA de cara al futur. La proposta de condonació del deute té per objectiu precisament aquesta funció de reparació a les CA. Per tant, condonació i nou SFA són dues qüestions diferents que responen a dos espais temporals distints: el passat en el cas de la condonació i el futur en el cas del nou SFA.
Aquesta reparació que persegueix la condonació no és una frivolitat política, sinó que està tècnicament fonamentada. Tant el Govern Armengol com l’actual han vingut reivindicant que, malgrat la substancial millora que suposà el SFA aprovat en 2009, s’ha seguit patint un clar infrafinançament, a la vegada l’actual disseny del sistema no compensa l’impacte de les crisis econòmiques, quan els ingressos cauen i les despeses es mantenen, tot disparant el dèficit i el deute, que és el que passà entre 2009 i 2013. Per tant, negar l’oportunitat de la condonació deixa molt a les clares el cinisme i frivolitat tècnica del Vicepresident Costa, el qual coneix perfectament aquests arguments.
La tercera qüestió és que la proposta del Govern d’Espanya, inèdita en la història autonòmica, té una gran potència: 1.741 milions, equivalent al 20,1 % de l’actual endeutament. Com pot una presidenta de Balears que no ha fet cap esforç, ni bilateral ni multilateral, per defensar la condonació, i que fins i tot es permet la lleugeresa d’abandonar un CPFF, pot negar-se a rebre aquests fons? La presidenta Prohens hauria de saber que acceptar aquesta condonació permetria reduir la ràtio de deute sobre el PIB de tal manera que caldria anar enrere fins a 2011 per trobar un valor més baix.
D’altra banda, un element poc parlat és que la condonació provocarà una reducció del pagament d’interessos en un equivalent al voltant de 151 milions d’euros, el quals es podran destinar a altres finalitats. Perquè es facin una idea de la frivolitat del Govern Prohens, amb 151 milions d’euros es podria finançar la construcció directa de més de 600 habitatges públics o de 20 instituts d’educació o de 15 nous centres de salut. Poca broma.
En definitiva, amb la negativa del Govern a sol·licitar la condonació del deute estam davant d’un acte d’enorme miopia, manca de rigor i irresponsabilitat. Els ciutadans, que ja els hi agradaria que algú els hi condonàs part de la hipoteca, no es mereixen això. El pitjor és que el dia després que el Govern Prohens manifestàs taxativament que diria que no, ja han sortit altres presidents autonòmics del PP, com el d’Aragó, matisant que tal vegada canviaran d’opinió.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.