Sobre els estudis folklòrics i etnopoètics d’Isidor Macabich, una excel·lent aportació a la filologia i a la cultura catalanes

La seva recerca, ara publicada en forma de llibre, guanyà el Premi Extraordinari al millor Treball de Fi de Grau atorgat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB (curs 2020-2021). Un premi merescut.

Perquè Isidor Macabich (*1899 - +1973), cronista i canonge-arxiver, figura cabdal de la cultura pitiüsa —impulsà la creació oficial de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera per part de la Diputació provincial de Balears, l’Arixu Històric Municipal, l’Agrupació d’Estudios Ibicencos ‘Ca Nostra’, la Biblioteca de la Caixa de Pensions, el Centre d’Acció Social i la Federació Catòlica-Agrària d’Eivissa. Durant tota la seva vida desenvolupà una tasca ingent de recuperació del patrimoni del folklore pitiús. Sobre tot el fet que no disposà d’ajuts i que hagués de treballar sol tingué com a conseqüència que el seu llegat ens hagi arribat dispers i poc estructurat i sistematitzat, la qual cosa dificulta la feina als investigadors i estudiosos d’aquesta part de l’obra de Macabich: publicacions en diversos mitjans en forma de notes, articles, opuscles a la premsa i a revistes, que després són revisats i veuen la llum en forma de llibre, repeticions temàtiques, els estudis dels romanços i cançons no sempre van seguits...

Macabich extreu els materials tant dels arxius com de les veus informants i segueix estudiosos catalans i mallorquins.

La intenció de Joan Gomila Pere vol, doncs, «posar ordre sobre aquests materials [...] dins l’obra de Macabich centrada en la seva aportació a l’estudi del folklore i de l’etnopoètica. És important subratllar aquesta part de la seva obra, perquè la part més extensa és la seva creació poètica fou la més extensa, com subratlla l’autor del treball, deixant la porta oberta a ulteriors recerques. També ho fa quan escriu que Macabich no va publicar totes les cançons que havia recopilat. I en aquest mateix sentit podríem considerar l’aportació a la informació que fa quant al coneixement de Macabich de romanistes alemanys que es van interessar per la seva tasca en vida d’ell.

Abans d’entrar en la recerca pròpiament dita, l’autor fa una introducció acurada del context floklòric, social i cultural a l’època de Macabich així com també un excurs sobre la seva biografia i obra.

El procediment de Joan Gomila Pere és científicament rigorós, amb la qual cosa l’autor se’ns mostra com una bona promesa d’investigador de futur per a les lletres de l’àmbit de la filologia catalana. El seu treball fa una classificació amb comentaris dels estudis sobre folklore de Macabich (materials de primera mà, materials d’altri i d’articles). Dividits en dos apartats: Volun IV de la Història de Ibiza (1967) i Romancer tradicional Eivissenc (1954) —Macabich escrivia en castellà i en català, com era el més habitual en el seu temps— Per a la classificació desenvolupa un model de fitxa en què cadascun dels documents és catalogat segons: Títol, Referència bibliogràfica primera, Referències posteriors, Classificació, Resum, Continguts, Comentari / Valoració, Fragment i Referències. Segueixen les conclusions i completa el seu treball amb annexos (entrevista a Isidor Marí, estudiós de Macabich, i un apèndix fotogràfic i documental. La bibliografia consultada s’esmenta a les «Referències» de cadascuna de les fitxes i, al final, completa.

El llibre va precedit d’un pròleg de Fanny Tur Riera, que ens introdueix en la figura de Macabich, així com de la justificació del treball per part de Joan Gomila Pere. Amb aquest treball l’autor se’ns revela com una jove promesa per a la recerca seriosa i competent en l’àmbit de la filologia catalana.