Grenlàndia

Abans de la conferència, vàrem tenir ocasió de xerrar una estona. Hi pens, aquests dies, en què Grenlàndia ha estat al centre de les notícies, a nivell internacional. Com no podia ser d’altra manera, el desencadenant ha estat Donald Trump, que ha arribat a suggerir una annexió (segons la premsa de per aquí) de Grenlàndia als Estats Units d’Amèrica. Després ho concretarem amb el que el vicepresident J.D. Vance va proposar en la seua visita a Pituffik, Grenlàndia.

Avui, Grenlàndia és part de Dinamarca, i des de principis dels anys cinquantes, és reconeguda per l’ONU com a colònia. Per a Pele Broberg, «el colonialisme es produeix quan dues cultures xoquen i una és més forta que no l’altra». Així mateix, el ministre considera que «no pots tenir agenda sense consciència d’un mateix» (en gran definició del que és l’autocentrament, concepte usat si més no en sociolingüística). Com ocorre a d’altres nacions sense estat, s’observa una mitificació del passat. «Abans dels danesos, no hi havia judicis: els conflcites s’arreglaven amb un duel cantat, cosa que generava bon rotllo entre tota la comunitat», va dir en aquella conferència. Per continuar situant la qüestió, va remarcar que «en inuit (llengua dels esquimals), no existeix el terme «colònia» ni cap dels seus derivats: colonització, colonialisme...»

Com que érem a l’UCE parlàrem molt de llengua. Per als grenlandesos, evidentment, la llengua forma part de la pròpia identitat (o les llengües, tant el grenlandès com l’inuit), «però sempre les trobam al costat del danès» (tenc apuntat a les meues notes que va dir; ja no podria especificar si en la conversa informal entre nosaltres, o durant la conferència). El bilingüisme, segons Broberg, és «una imposició

de les forces majoritàries daneses».
Quan Pele Broberg va venir a Prada, feia poc que hi havia, per primera vegada al Parlament de Dinamarca, una diputada grenlandesa que havia decidit fer servir només el grenlandès en les seues intervencions, n’Aki-Matilda Hoegh-Dam. Contràriament a la llarguíssima batalla que ha tengut lloc al Regne d’Espanya, al Regne de Dinamarca va bastar la voluntat de la diputada perquè s’hi establís, l’endemà, un sistema de traducció simultània. I, evidentment, ningú no li va discutir el fet que ella parlàs en grenlandès. La diputada de Nuk, capital de Grenlàndia, el continua fent servir en exclusiva fins avui.

I ara anem a la proposta de J.D. Vance, vicepresident dels Estats Units. Fa unes setmanes, l’home va anar a Pituffik, on hi ha una base militar americana, i va parlar sobre el dret dels grenlandesos a decidir el seu futur. Hi va dir, textualment: «El nostre missatge és simple. Sí, la gent de Grenlàndia tendrà autodeterminació. Però esperam que triïn els Estats Units com a soci, perquè som l’única nació del planeta que respectarà la seua sobirania i respectarà la seua seguretat, perquè la seua seguretat també és, en gran mesura, la nostra». Observem que hi diu un parell de coses que quadren perfectament amb allò que he pogut escoltar d’un membre del govern de Grenlàndia. La primera, i més important de totes, és que Grenlàndia tendrà autodeterminació, és a dir, que els ciutadans de Grenlàndia tenen dret a decidir si volen ser danesos (com ara), si volen ser grenlandesos de nació, associats a Dinamarca, si ho volen ser associats al Estats Units, o si ho volen ser sense estar associats a ningú en concret. Autodeterminació vol dir això, i no crec que Vance ho hagi discutit mai. Ni Trump tampoc.

La segona cosa que diu Vance és que espera que, en exercici de la seua sobirania, els grenlandesos prefereixin posar en primer lloc una asociació amb els Estats Units, per davant d’una associació amb Dinamarca. Com ha reconegut el mateix ministre d’Afers Exteriors del govern de Dinamarca, Lars Lokke Rasmussen, s’haurà de negociar. I, de manera implícita, ja accepta que el govern danès no serà l’únic que, eventualment, podrà negociar amb les autoritats d’una Grenlàndia independent.

Què més voldríem, a la nostra part del món, que J.D. Vance ens fes una oferta com la que va fer als grenlandesos!