Mutis i ‘Deus ex Machina’

Diguin el que diguin, en res contribueix la sortida d’en Daura, que era primer tinent d’alcalde, a l’estabilitat de l’Ajuntament de Vila. Tothom ha corregut a dir que la governabilitat a Vila està assegurada. Però la qüestió no crec que sigui la governabilitat. Ens hem acostumat a uns polítics tan dolents, que trobam normal que se’ns plantegi públicament la possibilitat de "no garantir" la governabilitat o el bon funcionament d’una institució; pareix que els hem d’agrair que no ho fotin tot a rodar, que no dinamitin les pròpies institucions que dirigeixen. I què hi fan, llavors, allí? Per què es varen presentar a unes eleccions?

Es tracta de resoldre una situació, la del PP de Vila, que es pot qualificar d’agònica sense caure en gaires sensacionalismes. Com a partit, el PP insular i el balear, amb aquest tema, s’han dedicat a poca cosa més que a veure-les passar. Que a Vila ningú volia presentar-se pel PP en les passades eleccions i varen triar una candidatura d’emergència? Si va ser així, aquí en tenen els resultats. Que en el seu moment no varen saber enfrontar-se a la campanya per fer caure na Sánchez-Jáuregui? També en tenen els resultats.

El mutis d’en Daura, però, potser servirà al final perquè el PP trobi alguna cosa pareguda a una solució. La darrera idea, la de fer entrar en escena en José Vicente Marí Bosó investit dels poders d’un ‘Deus ex Machina’, podria haver set bona per als populars. I continua sent bona, encara que en Marí Bosó ha decidit no recollir el guant. Algú hi deu haver, en tot el PP, capaç de posar una mica dret el que ara està a punt de caure; no estam parlant d’una organització de quatre gats. El ‘Deus ex Machina’ (la resolució d’una trama per l’aparició d’un factor extern a la pròpia trama) és un recurs fàcil i poc apreciat en l’escriptura dramàtica. Però, ben mirat, al PP de Vila no li queden gaires alternatives més.