A un lloc de nous rics, on es confón l’ostentació amb el glamour, a qüalsevol hortera amb pasta se li suposa classe i les coses s’anuncien pel seu preu, no per la seva qüalitat, passen coses com les que passen a Eivissa, que són moltes i poques bones.
Que la qüalitat (pèsima) i quantitat (excesiva) de turisme que tenim són problemes que creixen cada any és un fet, però ningú ho voldrà veure fins que sigui massa tard i la bombolla ens esclati - que ens esclatarà- als morros. Després tot seran plors i laments però, mentre, tots a arramblar i fer caixa en que no quedi res per demà. Està clar que som complaents, estam disposats a donar tots els serveis, a fer tot el que se’ns demani, la dignitat fa nosa quan pot suposar retallar els ingressos, els d’ara, que són el que importa, l’únic que importa. Així és com arribam a ser capdevanters a Europa en el mercat de les drogues de disseny, per exemple.
N’hi ha que lamenten, poc, les molèsties que algun tipus de turisme comporta. Però és el que tenim, diuen, i toca aguantar-se perquè també es gasten els diners. Sempre els ha donat temps de gastar-se algo abans d’estampar-se el cervell contra el carrer en caure d’un balcó.
Aquests mateixos que arrufen lleugerament el nas però paren les butjaques en veure arribar les ordes de hooligans, deixen de banda qüalsevol reserva quan veuen arribar el que anomenen ‘turisme de qüalitat’, que aquí no vol dir persones civilitzades, educades i amb sensibilitat i respecte cap a l’illa, si no aquells a qui suposen poder adquisitiu superior, tan se val que siguin traficants, mafiosos o dictadors, i és igual què venen a fer: com si hagués arribat Déu. Se’ls ha de tractar bé i no posar peròs, les normes són pels pobres d’aquí
Així i tot, incomprensiblement, als responsables del model que ha portat Eivissa al model de la massificació, del tot inclòs, de la remor, de la precarietat econòmica de la majoria, de la destrucció de tot el que ens és propi, de l’artificialització i el cutrerio, alguns pensen que se’ls ha de condecorar i atorgar medalles.
D’una cosa sembla que no ens sabem adonar: cada vegada ve més turisme i cada vegada som més pobres perquè els guanys cada vegada queden en mans de menys gent. Però no només som més pobres econòmicament, és que ens anam quedant sense illa i mai més la recuperarem. Lamentarem, molt, haver anat per aquest camí i ja no hi haurà marxa enrera.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
no sé escribir catalán y leerlo es fácil, su sonoridad es bella, y el artículo es exacto, dibujado con precisión. Ibiza, la bella Ibiza es hoy una utopía del ayer , imposible a futuro.. El dinero no es calidad, es otra cosa. Preferir dinero es preferir lo másefímero y caduco. Ibiza escasea en reservas deseables. El deseo, y lo deseable no es lo mismo.