Era una gran gallina

El lliure mercat i la preservació del medi natural són complicats de fer compatibles. Sobretot si es prioritza l’obtenció del màxim benefici en el mínim temps. M’agradaria saber, si es fes un referèndum entre la població pitiüsa sobre aquesta qüestió (la conservació del medi ambient enfront del creixement econòmic), quina opció guanyaria. Jo tenc una hipòtesi. Algunes de les administracions pitiüses s’oloren des de fa temps un resultat semblant i actuen en conseqüència. Potser és per això que, d’un temps ençà, determinades institucions assumeixen postulats que s’acosten més a la preservació del medi i menys a la seua explotació. És el cas de l’Ajuntament de Santa Eulària i del Consell d’Eivissa en relació a Tagomago, o el cas del Consell de Formentera en relació al desembarcament en punts del Parc Natural de ses Salines. Per posar només dos exemples.

Però els governs balear i espanyol no pareix que es moguin en la mateixa direcció. Podem posar els mateixos dos exemples. Un: el que pareix la defensa a ultrança dels interessos del propietari de Tagomago, Matthias Khün, per damunt dels indubtables valors naturals de l’illa; potser m’estic equivocant, però, si no és el que pareix, des del Govern balear ens ho haurien de fer veure amb més claredat, perquè aquí hi ha gent que no els estam entenent. Dos: l’intent de fer passar per excursions naturalistes el que en realitat és una altra cosa, perquè aquestes excursions puguin desembarcar a Formentera en ple Parc Natural; no pareix que el màxim interès de l’empresa Ibiza Five Star Cruissers siguin les sargantanes, si hem de fer cas de la seva pròpia web.

Eivissa és un espai limitat, precari; ni parlem de Formentera. No tothom hauria de poder instal·lar-se aquí per lucrar-se de qualsevol manera. S’actua com si les Pitiüses fossin una font inesgotable de recursos, com si no hi hagués límits. Jo crec, en canvi, que la gallina dels ous d’or fa temps que va fugir del corral; deu ser en algun país on no la persegueixi gent tan avariciosa. Ara es tracta de decidir si acabam de matar les altres gallines que queden al corral, només perquè alguns s’afartin, o procuram que ens donin de menjar a tots una mica més. Aquestes gallines ja no ponen ous daurats, però, almenys, ponen. L’altra, la dels ous d’or, va aprendre a volar ja fa molt de temps. Era una gran gallina.