En realitat, era difícil que anàs d’una altra manera, quasi impossible que la jugada els sortís bé. Quan dic jugada em refereix a l’ascens de Pilar Marí a l’alcaldia de Vila per damunt del cadàver de l’anterior alcaldessa. La defenestració de na Marienna Sánchez-Jáuregui va causar massa damnificats, ferides massa grosses; per aconseguir-ho es varen repartir massa punyalades per l’esquena. El que va passar amb na Marienna no va ser una "sortida de l’Ajuntament" com els agrada dir als mateixos que li varen donar la puntada de peu: va ser un llançament pel forat de l’ascensor. Així que n’hi ha hagut prou amb un parell de missatges de WhatsApp perquè l’antiga mà dreta de na Sánchez-Jáuregui, na Lina Sansano, veiés la llum. Na Lina Sansano, quan anava a treballar a l’Ajuntament de Vila, es devia pensar que patia algun tipus de paranoia; ara ha vist que, en realitat, els seus sentits no l’enganyaven.

Na Marienna Sánchez-Jáuregui va agonitzar durant més de dos mesos (el Diario de Ibiza llança l’anomenat cas Prensa Pitiusa el 30 de març de 2013, na Sánchez-Jáuregui presenta la dimissió el 5 de juny). Na Pilar Marí s’ha precipitat en una setmana perquè ja vivia a l’ampit de la finestra, a punt de caure. Tal era la seua debilitat. I ningú no ha fet ni el més mínim moviment per aturar-ho. Na Marienna va resistir mentre era arrossegada pel terra per pràcticament tothom: els del PP, els de l’oposició i una nodrida representació dels mitjans de comunicació. Na Pilar ha decidit no arriscar-se a patir una sort pareguda, potser amb la sospita que la quantitat de missatges de WhatsApp pot ser ingent; deixa no només l’alcaldia sinó també l’acte de regidora, decideix sortir-se del focus totalment. Crec que és l’opció més intel·ligent i millor per Vila.

En la defenestració de na Marienna Sánchez-Jáuregui estava escrita la caiguda de na Pilar Marí. Hauria set una autèntica carambola que el govern de na Pilar arribàs sencer a les eleccions municipals de 2015. I que ningú m’entengui malament: no crec que na Sánchez-Jauregui hagi tengut un paper actiu en aquesta segona crisi de Vila; però, fa una mica més d’un any, entre uns i altres la varen fer massa grossa com perquè la bola que varen posar a rodar es quedàs quieta per la seua sola inèrcia. Ho podríem anomenar l’efecte Marienna. Com acabarà tot això? No crec que hi hagi ningú que ho pugui dir.

I ara què passa amb l’Ajuntament? Ara, que governi qui pugui, i a esperar les pròximes eleccions, que ja no falta tant. El PP, com no sigui que trobi un candidat realment superestrella, estic segur que rebrà per part dels electors el judici que es mereix. El PSOE es frega les mans i contempla com els seus rivals cauen sols de la finestra, sense que ells hagin d’espitjar. Però jo no descartaria una alcaldessa de Podemos.