Fa prop de vint anys, vaig publicar un llibret en espanyol (sense que servís de precedent), titulat Ganemos el catalán (el vasco, el gallego)!, a l’editorial Res Publica, amb la intenció de fer pedagogia entre els hispanoparlants sobre la necessitat d’aprendre, en el nostre cas, la llengua catalana. La idea de partida era que la llengua catalana és un bé públic, un instrument de comunicació i de construcció del món, al servei de tothom (catalanoparlants nadius o sobrevinguts). I que aprendre català (o basc, o gallec) era un guany. Guanyar el català era fer-se propi un instrument que pot ser de gran utilitat. Una cosa és guanyar un instrument, que a partir d’aleshores un mateix ja posseeix, i una altra de molt diferent és guanyar una ciutat. Quan a la ciutat, endemés, li diuen plaza, llavors a un servidor de tots vostès ja se li posen els cabells drets.
Guanyar una ciutat va una passa endavant de guanyar unes eleccions. Totes les conteses que es poden quantificar numèricament es guanyen o es perden (o es guanyen o es perden en relació a uns resultats anteriors). A les eleccions, generalment, les anàlisis posteriors són tan elàstiques i xicletoses que tothom pareix que ha guanyat, fins i tot quan les diferències en els resultats han estat escandaloses. Però bé, com que val més guanyar que no perdre, donem per bo que, almanco entre nosaltres, sempre fa l’efecte que es produeix un win-win, quan hi ha eleccions.
Fa molts anys, quan ens entreteníem buscant marques i eslògans per intentar vestir idees en relació al futur d’Eivissa i del conjunt de les illes Balears, hi va haver una persona que va proposar una idea que tenia grapa, tot i que no va prosperar. El projecte s’havia de dir “Eivissa governa”. Es tractava d’una idea plural, societària, distingible clarament de la resta i focalitzada en la paraula Eivissa i reforçada amb la tercera persona del present d’indicatiu del verb “governar”. Guanyar Eivissa sona a cosa bèl·lica. Em permet de recordar-ho passat ja l’estiu de 2014, i recordant que el proper mes de juliol de 2015 farà justament tres-cents anys que l’illa d’Eivissa va capitular davant les tropes borbòniques i va passar a formar part d’allò que alguns en digueren l’”España asimilada”, enfront d’allò que pròpiament ells entenien per Espanya. Com ha apuntat el genial Albert Sànchez Piñol, ara fa tres-cents anys els Borbons no només es varen carregar la Nació Catalana, sinó que també es varen carregar la idea d’Espanya (entesa fins aleshores com a escut per impedir l’annexionisme i l’imperialisme de Castella). Amb els fets que varen ocórrer fa tres-cents anys, s’acaba amb l’estructura nacional catalana, però també amb Espanya. A partir de llavors, Castella s’apropia d’Espanya com a marca, i impedeix de facto als catalans de continuar sentint-se espanyols.
Que hi guanyi tothom, en un projecte determinat, està bé. Que uns pocs guanyin tota una ciutat per a si mateixos, no m’acaba de fer tant el pes. Ni que sigui des d’una perspectiva estrictament semàntica, ho trob un pèl sospitós.
I guanyar, si parlam d’eleccions, en condicions de normalitat, implica governar. Tret que siguis el PP i, com que no et pots entendre amb ningú, només puguis governar si guanyes per majoria absoluta. I, encara, per governar va bé tenir algun projecte. Si no es tenen projectes, es pot anar fent la viu-viu, o movent-se dins els mateixos paràmetres en què s’hagi mogut el govern anterior. Però si és justament la dinàmica viciada allò que fa que la gent se n’atipi, i es vulgui un canvi de govern, oferir nous projectes esdevindrà una tasca absolutament necessària, imprescindible. Per això, not a faltar, en tot el desgavell que precedeix les eleccions municipals i autonòmiques que tendrem a la primavera de 2015, que es facin públiques algunes idees sobre projectes. No m’interessa en absolut saber si determinada formació se situa més a la dreta o més a l’esquerra (això sempre són consideracions particulars, habitualment molt discutibles), ni si es presenta a si mateixa com a renovadora o no, ni res de tot el que siguin autoavaluacions sobre fets intangibles. El que voldria veure són projectes, idees, propostes per millorar la situació de les Illes Balears, d’Eivissa, del meu municipi…
Per oferir nous projectes, emperò, s’hauria de començar per visualitzar clarament els principals problemes que tenen les nostres illes. I això, ai las!, obligaria a fer tota una feina d’anàlisi que, al cap i a la fi, resulta molt més difícil que no anar generant eslògans, vestir-los amb una mica d’ideologia (d’un tipus o d’un altre) i anar-los difonent de la manera que es pugui.
La diferència entre els que realment treballen per millorar les coses, els que estudien, analitzen, contrasten, indaguen, s’informen, trepitgen el territori, estan en contacte amb la gent, comparen amb d’altres indrets, etc, i els que creen mantres perquè la tribu els vagi repetint i es van fent fotos per sortir als mitjans és la mateixa que hi ha entre els polítics (en el sentit més elevat de la paraula) i els demagogs (en el sentit més menyspreable).
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
a este no hace falta leerle lo que escribe,lo que no se de donde saca todas esas cosas que dice,si me tiene que contestar que sea en castellano,español o en su defecto aleman.................ala majo