Dia Mundial de la Infància

Seria un greu error fer una instrumentalització política d’aquests drets, ja que ha de ser un àmbit que estigui per damunt de qualsevol contingència dins d’un consens ciutadà inapel·lable. Els nostres infants són el nostre futur, i de la mateixa manera que cal revisar els errors comesos en el passat en la vulneració d’aquests drets, hem de recolzar la protecció d’una evolució psicosocial adequada per construir ciudatans de ple dret que puguin conviure en harmonia i pau.

És evident que, segons el lloc del món que parlem, els nens viuen una major desprotecció on estan en perill les seves necessitats més bàsiques i, des de la perspectiva occidental, cal mantenir una actitud solidària d’ajut al desenvolupament dels països més desafavorits donant recolzament a les ONGs que treballen sobre el terreny. Fomentar la col·laboració a nivell institucional ha de servir per transmetre uns valors positius cap a la infància que els nostres nens també han de rebre en el seu procés educatiu.

Des de l’àmbit més proper, on el concepte de família actual s’ha diversificat enormement, hem de vetllar per la conservació d’uns referents emocionals necessaris per l’adequat creixement dels menors. Massa sovent es posen per davant altres necessitats a les pròpies d’atenció als nostres fills, i és aquí on ha de començar la construcció d’uns valors que ens garanteixin una evolució adequada de la persona. Molts dels problemes que presenten els nens a una determinada edat venen d’una manca greu d’atenció emocional, de la delegació de les funcions parentals, de l’exposició inadequada als conflictes existents o de la falta de control de les influències que reben. Una negligència generalitzada que hem de treballar dia a dia per fer que els menors tenguin uns referents sòlids que els ajudin a desenvolupar-se amb autoestima i respecte pels demés i per ells mateixos.

En un context de crisi econòmica com el que patim, amb elevats índexs de desnutrició infantil, hem de conscienciar-nos de la desprotecció que segueix existint a les societats desenvolupades. Els menors són els més vulnerables davant qualsevol situació de risc, i la feina per facilitar-los un desenvolupament digne ha de ser constant i diària, i això passa per garantir unes condicions mínimes i dignes per a les seves famílies.

Davant aquest panorama, és clar que queda molta feina a fer. Des de tots els serveis públics i privats implicats en la infància, els professionals intenten minvar aquestes situacions, però hem de saber que tots hi tenim alguna cosa a dir i que de tots dependrà el tipus de societat que tenguem en el futur.