Ginés Egea, medalla d’Or

No basta, per ser un bon metge, tenir els coneixements i les destreses suficients per exercir la professió. Fan falta d’altres característiques, i aquestes tenen a veure amb la qualitat humana. La capacitat de comunicar-se amb la persona que hi acudeix resulta del tot fonamental. Un metge que no sigui capaç d’establir un contacte humà amb el pacient, de manera automàtica, perd punts en l’exercici de la professió. I, correlativament, aquell metge que té l’habilitat d’empatitzar amb el pacient, de posar-se en el seu lloc i de fer-se sentir al seu costat, tendrà més capacitat d’exercir correctament la seua professió. I no només per allò que ens adverteix el doctor Delfí Abella, en la seua Psiquiatria fonamental, que devers la meitat dels pacients que van al metge no hi van per allò que pensen que hi van (sinó perquè necessiten ser escoltats, perquè substitueixen el confessor pel metge, perquè pateixen alguna pertorbació mental, i per mil raons més), sinó perquè els que hi van ben encaminats tampoc no respondran igual segons les qualitats humanes del professional que els atengui.

En aquest sentit, record un estudi que es va fer fa més de dues dècades al vell hospital de Son Dureta, que venia a demostrar que els pacients que eren atesos en la seua llengua tenien més tendència a recuperar-se millor i més aviat que no aquells que no ho eren. Tot tenint clar, naturalment, que eren tractats, des d’un punt de vista d’atenció mèdica i farmacològica, igual que tota la resta. Què vol dir, això? Senzillament, que la bona comunicació, el contacte humà, l’empatia constitueixen elements fonamentals per a l’èxit en l’exercici de la medicina, i que són qualitats bàsiques per ajudar a la recuperació ràpida de les persones que sofreixen alguna malaltia.

Faig tot aquest preàmbul pensant en la persona de Ginés Egea Cirer, guardonat amb la medalla d’or del Consell d’Eivissa. No tenc cap dubte de la capacitat científica i de la preparació del doctor Egea. Estic convençut de les seues qualitats professionals, més i més tenint en compte no només la seua llarga trajectòria en l’exercici de la medicina sinó també els càrrecs que ha ocupat al llarg de la seua vida (actualment Director Insular de Salut). La trajectòria professional avala en Ginés Egea per rebre la Medalla d’Or del Consell d’Eivissa, com a reconeixement a tota una carrera.

I vull pensar, així mateix, que a l’hora de concedir-la, s’ha tengut en compte l’element fonamental que he volgut destacar en aquest paper: la qualitat humana, sumada a la professional, de la persona que rep la distinció. Només la suma de capacitat professional i de qualitat humana donen el resultat d’un bon metge.

Va ser una alegria, en el particular i especial Club de Mediterrània, saber que un dels nostres membres més il·lustres, el doctor Ginés Egea Cirer, estava a punt de ser guardonat amb la màxima distinció del Consell Insular d’Eivissa, el nostre òrgan d’autogovern, hereu de l’antiga Universitat d’Eivissa. Particularment, vaig recordar un altre Club entranyable, fundat per l’enyorat Francesc Candel, la seua dona Harmonia, na Maria-Lluïsa Pazos i en Toni Adell: el Club de les Bones Persones. Sense cap dubte, en Ginés en forma part. Ens n’alegram profundament. Ens uneix, amb en Ginés Egea, una certa distància –que molts de nosaltres, per qüestió d’edat ja ens podem permetre- a l’hora de dissertar sobre qualsevol tema, una ironia mediterrània (incisiva però no punyent), un bon humor salutífer i vivificant, juntament amb la passió per la cultura pròpia, la defensa d’Eivissa, el Barça i una bona conversa al voltant d’una cervesa o d’una copa de vi. Per això, simbòlicament, brindam per la distinció concedida a l’amic Ginés.