Governar per fer què?

S’han esgrimit algunes idees sobre en què ha de consistir el canvi. La realització d’alguna d’aquestes idees no requereix un pressupost ingent, però la realització d’altres segur que sí. En qualsevol cas, no n’hi ha cap que surti de franc. I les misses han de sortir d’alguna banda. Per això m’ha sorprès que no es posàs damunt la taula, en primeríssim lloc, la qüestió del finançament de les Illes Balears.

Però dur a terme determinats plantejaments només es pot fer amb molta força al darrere. Per exemple, si els nostres diputats i les nostres diputades fossin gent amb sentit comú i no volguessin començar la casa per la teulada, s’haurien de plantejar l’exigència d’un Concert Econòmic per a les Illes Balears, semblant al que tenen actualment el País Basc i Navarra. Sense poder gestionar els nostres propis impostos, el noranta per cent de les propostes que se’ns varen fer durant la campanya electoral i que s’estan fent a posteriori són paper mullat pur i dur. Però un Concert Econòmic no el pot exigir la meitat del Parlament, o un seixanta per cent. L’hauria d’exigir el conjunt de les forces polítiques de les Illes Balears (excloent-ne Ciutadans, formació política que advoca per treure el concert als bascos i als navarresos), i això inclou, a més de les tres forces polítiques que previsiblement es comprometran en l’articulació del nou govern (participant-hi directament o no), el PI i el Partit Popular. Si cinquanta-set diputats de cinquanta-nou exigissin un concert econòmic o similar (és a dir, un finançament digne per a les Illes Balears), l’Estat espanyol tendria més difícil de resisitir-s’hi. Mentre només siguin proclames inconcretes o cosa de tres partits la cosa no té trellat. Si només el demana un, tornarem a recomençar, indefinidament, la casa per la teulada.

Ara com ara, després de les ferides generades per la legislatura passada, no hi ha res que indiqui que es pugui dur a terme cap acció comptant amb el PP. I és una llàstima, perquè les exigències mínimes són tan elevades que requeririen la seua participació.

Ho dic perquè, sense un finançament adequat, tota la resta cau pel seu propi pes. En general, resulta de molt difícil realització i, en qualsevol cas, no permet superar les exigències mínimes. Com podem aconseguir una sanitat de qualitat i per a tothom si no comptam amb els diners necessaris per poder-la articular convenientment? Com pensam articular un model educatiu propi per a les illes Balears si ens falta allò més bàsic perquè l’Educació pugui funcionar dignament? Com volem escometre la ingent tasca de reduir dràsticament la pobresa dins la nostra societat, si no tenim els mitjans per fer-ho?

Des del meu punt de vista, a hores d’ara, falta sobretot claretat d’idees. Més enllà de les proclames, dels programes electorals, de les consignes i dels discursos, hi ha una tasca que espera els nostres governants. Es tracta de posar idees sobre la taula. I, sobretot, d’executar-les, de dur-les a terme.

Vivim en una societat complexa, i l’obra de govern ben feta constitueix un requeriment bàsic perquè la nostra societat pugui prosperar. Però aquest fet no esborra l’existència de moltes inèrcies i la més que evident manca d’idees per modificar-les.

Estam a l’espera de saber com es millorarà el nostre finançament, com es gestionaran els nostres ports i aeroports, com s’articularà un model educatiu propi per a les illes Balears, com es gestionarà el nostre sistema sanitari, com s’avançarà cap a l’estat del benestar, com es lluitarà contra la pobresa, com es crearan llocs de treball, com s’aconseguirà que la creació de nous llocs de treball no generi (encara que pugui parèixer una paradoxa) cada vegada més atur… i un llarguíssim etcètera.