Hem firmat una hipoteca i no ho sabíem

Primer ha set la configuració del nou equip de Govern, que costa, amb només vuit conselleries, més que les onze conselleries que tenia el PP. És un augment poc significatiu, siguin 50.000 o 200.000 euros, però d’enorme valor simbòlic: l’esquerra surt més cara que la dreta.

La segona fase del gir és molt menys simbòlica, però serà més perjudicial per a les nostres butxaques: el nou equip de govern, integrat per PSOE i Podem-Guanyem, ha detectat «importants carències de personal» en tots els departaments del Consell. Caram!, si el Consell d’Eivissa té 800 treballadors i funcionaris!... En canvi, no té competències ni en Salut ni en Educació (hospitals, centres de salut, escoles o instituts depenen del Govern balear), evidentment no té cap de les competències de l’Estat (policia, Seguretat Social, Hisenda, jutjats, ports i aeroports...), ni ha d’oferir cap dels serveis que donen els ajuntaments (urbanisme, policia local, subministrament d’aigua o neteja). Restin vostès mateixos, i el producte serà allò que és, en realitat, el Consell d’Eivissa: ara mateix, alguna residència; turisme, només en part; la ITV, els Bombers...

El diagnòstic de PSOE-Podem-Guanyem es produeix de forma evidentment precipitada i no pot més que basar-se en dades parcials i descontextualitzades, per la senzilla raó que no han tengut temps d’analitzar res amb una mica de profunditat. Si 800 treballadors no són suficients per gestionar les magres competències del Consell, quants treballadors i funcionaris faran falta?: 900, 1.000, 1.200?... Seria bo que començassin a aventurar una xifra: si són prou agosarats per dir que fa falta més personal també ho haurien de ser per fer una primera estimació d’aquestes «carències». No serà, més que una falta de personal, que el Consell està pèssimament organitzat?...

L’esquerra està disposada a llençar per la finestra, en cinc minuts, una de les poques contribucions positives que ha fet la dreta en els darrers quatre anys: reduir la despesa pública, pagar a proveïdors en un termini raonable i intentar retallar el deute. Em causa especial estupor que els membres del nou equip de govern del Consell critiquin el pagament d’interessos als bancs i les «amortitzacions anticipades» de deute que va ordenar el passat equip de govern. És que els interessos no s’han de pagar?, és que els deutes no s’han de pagar?... Al banc, el que li interessa és que paguis interessos com més temps millor, tenir-te lligat com més temps millor.

En canvi, l’opció que vol prendre l’esquerra és la contrària: endeutar-se encara més, dependre encara més dels bancs, abraçar-se encara més fort als banquers. No m’ho pensava, que els de Podemos volguessin abraçar-se als banquers... Hem firmat una hipoteca i no ho sabíem.

Des del meu punt de vista, quan es fan infraestructures però no s’explica bé com es pagaran (autopistes, nou hospital de Can Misses...; autèntiques hipoteques que pagarem durant anys), o quan s’ordenen increments de personal injustificats, l’administració es posa al nivell de la pitjor banca, aquella que ven participacions preferents a un jubilat sense informar-lo que està invertint en un producte bancari d’alt risc. Si PSOE-Podem-Guanyem estan decidits a emprendre la via de l’endeutament, ens haurien d’explicar clarament quines conseqüències tendrà per a les nostres butxaques, quina hipoteca deixaran als pròxims governants que arribin al Consell. Aquesta és la lletra petita que hauríem de conèixer. No diuen que volen fer una administració transparent?... Idò, per aquí es comença.

Per alguna estranya raó, de seguida que arriben a la cadira, els governants obliden que els recursos que administren no són més que el muntet de sous que hem arreplegat entre tots. El PSOE i Podem-Guanyem diuen que han arribat per governar per «les persones». Deuen ser, supòs, les mateixes persones que cada dia han de suar per poder pagar l’IVA, l’IRPF, la Seguretat Social i les innumerables taxes i impostos que l’administració ens imposa; les mateixes persones que, durant quatre anys o vuit o tota la vida, hauran de pagar les hipoteques que els polítics vagin firmant.