Eivissa, Mallorca i la teoria de les peixeres

La veritat és que hi ha raons de pes que sustenten els dubtes; els consells no són ni carn ni peix, no donen els serveis dels ajuntaments ni tenen la capacitat executiva que té el Govern balear; s’han quedat allí enmig, a mig coure, sense caure ni bé ni malament, ni innecessaris del tot ni realment imprescindibles; els de fora no deuen sebre per què serveixen (a la Península no n’hi ha, per raons evidents) i els de dins pensam que ens surten cars per al profit que en treim.

Idò bé, a partir de demà, a la Conferència de Presidents que se celebrarà a Palma, els presidents de tots els consells i la presidenta del Govern tenen una nova oportunitat per redefinir el paper de les administracions que governen. La confosa distribució de les competències, les duplicitats i el dèficit de finançament estan darrere del deficient funcionament de l’administració; molt especialment, han resultat nefastes les mancances de finançament que s’hereten d’unes administracions a unes altres, en una cadena realment perversa: de l’Estat, a la Comunitat Balear; de la comunitat, als consells, que són els principals damnificats de la cadena.

Però, més enllà del desgavell financer i dels problemes organitzatius, hi ha una raó de pes en favor dels consells. En un editorial publicat en aquest mateix rotatiu, fa un parell de dies, s’expressava la necessitat de reforçar el paper dels consells, especialment el de Mallorca. No hi estic d’acord. O, dit més exactament, no estic d’acord que s’hagi de reforçar especialment aquest consell i no els altres. Crec que la figura jurídica del consell insular és especialment útil i representativa a les illes d’Eivissa, Formentera i Menorca (em resisteix a anomenar-les ‘illes menors’, que després n’hi ha que s’ho creuen massa) i no tant a l’illa de Mallorca. El Consell de Mallorca potser sigui una font de duplicitats, no ho sé...; no seré jo qui els digui als mallorquins què han de fer amb el seu consell. Però, la figura del consell, en canvi, és la millor defensa que podem tenir els eivissencs (i els formenterers i els menorquins) davants dels abusos i els oblits de les administracions més grans, com són el Govern balear i el Govern espanyol. El peix gros sempre es menja els petits. L’única manera d’evitar que el peix gros es mengi el petit és posar-los en peixeres diferents. Idò bé, el consell és la nostra peixera. Jo, tota aquesta xerrameca de cohesionar les Illes Balears mai no me l’he sabuda creure; només tenen una idea de ‘Balears’ els de la Península, que ens veuen al mapa del temps relativament juntets. En canvi, sí que escoltaria amb major interès si em parlassin de reforçar l’autonomia política de cada illa, una opció molt menys quimèrica i molt més ajustada a la realitat geogràfica i històrica.

El Consell d’Eivissa és, actualment, una administració sobredimensionada, en comparació a les competències que ostenta. Però, això, no li lleva ni un gram del pes polític que té (que hauria de tenir) per als eivissencs. Si els consells algun dia arriben a desaparèixer, estarem definitivament perduts. Si el camí que s’inicia aquest dilluns és el de debilitar els consells, es debilitarà també la nostra capacitat de decisió i la defensa dels nostres interessos. Si el camí que es pren és el de traspassar competències i recursos als consells de Menorca, Eivissa i Formentera, en detriment del Govern balear, estarem en el camí correcte, fins i tot en el camí per cohesionar les Balears d’una manera més creïble. És especialment important que es doti els consells de capacitat financera, ja que, actualment, són absolutament dependents de les aportacions d’altres administracions. Quan el Consell d’Eivissa confegeixi el seu pressupost, majoritàriament, amb els seus propis impostos, llavors serà quan començaré a creure en les Illes Balears. Cada peixet a la seua peixera. Després ja veurem si ens trobam al mateix mar.