Va ser el que vaig dir quan em vaig enterar que el nou equip de la Conselleria d’Educació havia llevat a la directora del Centre de Professors d’Eivissa i, per tant, al seu equip. Varen prendre aquesta decisió sense arguments objectius, sense consultar amb Eivissa, sense analitzar la seva trajectòria professional: exdirectora d’un institut, exinspectora d’educació a Eivissa, professora associada de la UIB i a secundària… Pensaven que era un persona afí al Partit Popular. Quina vergonya!!! Es va incorporar al CEP quan l’anterior director va decidir tornar a l’Institut i va ser designada pel seu perfil professional i mai ningú li va demanar per les seves idees polítiques.

Però aquí no acaba la història, la cap de l’oficina de la Delegació Territorial d’Educació a Eivissa va posar el seu càrrec a disposició i li varen respondre que seguiria treballant allí com ho va fer al llarg de tot el mes de juliol donant a conèixer les actuacions a la Delegació durant aquests darrers anys, la situació dels centres educatius de l’illa, els recursos aconseguits, els prevists i tot el que encara s’havia d‘aconseguir i ... a mitjan del mes d’agost li varen comunicar d’una manera poc elegant que ja no comptaven amb ella, ja havien trobat una persona de confiança. Desprès d’un mes de fer feina. Vaig dir un altre vegada Quina vergonya!!! Aquesta persona va ser designada pel seu perfil professional, per la seva experiència com a directora d’un centre de primària amb situacions educatives molt singulars, per la seva bona gestió desenvolupada amb un tarannà positiu, conciliador i dialogant. Va treballar molt seguint les directrius donades per la Conselleria com a qualsevol funcionari docent o no. A ella tampoc mai ningú li va demanar per les seves tendències polítiques.

Quan vaig prendre possessió com a Delegada no vaig demanar per les seves preferències polítiques ni al personal de la Delegació ni a ningú, sabia que al CEP la major part havia set candidat de partits d’esquerres però, no em va passar pel cap fer canvis per motius que no fossin estrictament professionals. No vaig canviar ningú, vaig incorporar com a Cap d’Escolarització un professor jove de secundària per complementar el meu perfil professional de primària; no vaig endur ni a un amic ni a una amiga, només li coneixia com un alumne excel·lent i treballador i així va desenvolupar el seu treball a la Delegació. Ah, per cert, tampoc li vaig demanar les seves preferències polítiques.

Al comentar aquesta situació algú em va dir: «Tots són iguals» i jo li vaig respondre que no, que cap persona del partit que em va designar, el Partit Popular, ni tan sols em va insinuar de fer canvis de directors ni de personal per col·locar simpatitzants a ells.

La veritat que així no es pot parlar de pacte en educació, ni de transparència en política. Si això és el canvi...