100 dies treballant per les persones

Aquests cent dies al govern de la ciutat d’Eivissa, liderant l’àrea de la Ciutat de les Persones, més concretament de Benestar Social, m’han servit per comprovar de primera mà que la cara B de la capital mundial de l’opulència, el luxe i la festa, també existeix. No només existeix, sinó que cada vegada té més presència a la nostra poc acostumada societat. La lluita contra la pobresa i l’exclusió social era una prioritat en el programa de GUANYEM EIVISSA, i així està essent també per a tot l’equip de govern del qual form part que, en conjunt, está demostrant que anteposar el bé comú de la majoria de persones és prioritari.

En moltes ocasions cometem l’error de simplificar els conceptes de pobresa i exclusió social. No són només els pobres que viuen al carrer, o les persones que no tenen ni feina ni ingressos, que tenen dret a la nostra dedicació i esforç. És cert que ells són l’estrat més baix de la piràmide i que per ells hem de començar. És per això que seguim buscant una nova, i sobretot més adequada, localització per al Centre d’Acollida Municipal, amb més capacitat i millors equipaments, i estam treballant conjuntament amb el Consell perquè el projecte des Gorg, que s’ha de concentrar sobretot en atendre el problema dels que necessiten un lloc de ‘baixa exigència’ a nivell insular, es dugui a terme com més aviat millor. Però hi ha més tipus de pobresa, més formes d’exclusió social, menys visibles, no tan cridaneres, però que també tendran tota la nostra atenció. Parl de les persones amb discapacitat o amb malalties cròniques, que si no fos per les desenes d’associacions de voluntaris que supleixen amb el seu esforç, amb el seu temps, amb la seva vida, el que les institucions no hem sabut donar-los, no gaudirien d’un mínim de qualitat de vida. Estam escoltant a tothom i col·laborarem amb ells en tot el que puguem oferir-los. Aquest any hi ha hagut un retard injustificable a l’hora de publicar les subvencions per a les associacions del municipi, i aquesta circumstància ha creat greus problemes econòmics a moltes d’elles, fins al punt de veure perillar la seva existència. Ens comprometem perquè el 2016 estiguin llestes en el primer quadrimestre de l’any, així com a millorar els criteris per a la seva concessió i també a ajudar a aquests col·lectius, amb la nostra experiència, a l’hora de preparar la documentació que necessiten perquè els sigui atorgat el que els correspongui. No vull oblidar-me dels ancians, dels nostres güelos, als quals en moltes ocasions no se’ls pot atendre com es mereixen. Tots sabem que atendre els nostres majors quan ja no es poden valer per si mateixos, la transformació de passar de ser els cuidats als cuidadors, és una circumstància, no només econòmica, difícilment assumible per a moltes famílies. Hi ha llista d’espera a les residències públiques i les privades tenen preus molt elevats, preus que no tots poden pagar. Com també sabem que el pes de tenir cura dels pares quan són vells sol recaure en les dones, dones que han de sacrificar el seu treball i, el que consider tant o més important, l’atenció que han de prestar-se a elles mateixes i als seus fills, per tenir cura dels seus progenitors. Per això creiem que un bon projecte d’atenció domiciliària per a tots els majors del municipi que així ho requereixin seria un enorme pas, no només per millorar la vida d’unes persones que no sempre necessitarien acabar en una residència, sinó també per millorar la conciliació laboral i familiar de les filles i fills d’aquestes persones.

No he trobat cap diferència de concepte, entre els dos grups que formem el govern de Vila, referent a quina ha de ser la línia d’actuació en l’àrea de Benestar Social. La veritat és que l’acord de govern entre PSOE i GUANYEM està fluint més que correctament en totes les àrees. Ens entenem, parlam la mateixa llengua política en gairebé tots els temes, però en Benestar Social, a la Ciutat de les Persones, coincidim gairebé al cent per cent en el propòsit i els mitjans que volem posar en marxa per realitzar aquest objectiu ideal al qual, desafortunadament, mai arribarem. Sempre ens quedarà alguna cosa per fer, l’èxit de la nostra empresa serà el no defallir en la feina ni aturar-nos en l’intent.