I el turisme familiar, què?

La franja d’edat, aquestos 15 anys cap a a amunt, pot semblar un aspecto accessori, i potser ho és en el cas de l’illa de Mallorca, però em pareix una qüestió molt més delicada a l’illa d’Eivissa. Per a mi, és evident que aquest impost de turismo sostenible (que és com sembla que finalment es dirà la criatura) no representarà cap benefici per al debilitat turisme familiar que visita les Illes Pitiüses. Ja ho he posat per escrit en una altra ocasió, de pasada, però ara que coneixem tots els detalls de l’impost la qüestió cobra protagonisme.

Em termes relatius, li sortirà més car visitar Eivissa a una parella amb un fill de 15 anys que no a un grup de tres joves: els tres joves faran front, cadascun, a la seva propia taxa, sigui de 2 o de 0,5 euros; en el cas de la familia, o bé un dels membres de la parella o bé tots dos assumiran la taxa del menor; el cost de la taxa és el mateix, però es reparteix de diferent manera. Crec que és evident que, els que han elaborat la nova ecotaxa, han pensat en com tractar la qüestió dels menors, que viatgen sota el paraigua familiar i que representen un important càrrec per a les vacances; també és evident que han decidit no matar del tot el turisme familiar i deixar exempts de taxa els menors de 14 anys; no entenc, per tant, per què s’han quedat a mig camí i no han ampliat l’exempció fins als 18 o almenys fins als 16, l’edat en què un menor pot començar a treballar i suposadament a disposar de recursos propis.

Se’m podrá dir que estic filant molt prim, que l’ecotaxa té aspectos molt més criticables (per exemple, el simple fet que l’hagin de cobrar els mateixos que s’hi oposen: els hotelers), però estic parlant des de la convicció que, ara mateix, a Eivissa, el turismo familiar és un bé preuat i molt escás. No sé com ho deuen tenir a Mallorca, però, a Eivissa, al turismo de família, en lloc de posar-li taxes, hauríem d’anar pensant a treure-n’hi; en lloc de castigar-lo, l’hauríem de mirar de protegir. En la darrera década hem vist baixar el turismo familiar en picat; ara mateix, és un segment del mercat que es concentra pràcticament només al municipi de Santa Eulària i que s’ha vist esborrat d’àmplies zones turístiques. Hi ha molts hotels, fins i tot, que no accepten menors, no sigui que la presencia de famílies pogués destorbar els festers i espanyar la seua experiencia psicomusical.

Des d’aquest punt de vista, no deixa de ser una ironia que el nou impost s’autodefineixi com a ‘sostenible’; l’actual model econòmic eivissenc, el monocultiu del turismo de discoteca és, justament, insostenible en el mitjà o llarg termini. Si una economía dedicada només a una cosa (el turismo) ja és frágil des del punt de vista econòmic, una industria centrada només en un tipus de turismo (l’oci nocturn) ofereix encara majors debilitats. Idò bé, la nova ecotaxa no és que beneficiï el turismo juvenil, però beneficia menys encara a les famílies; els ho estam posant molt difícil per venir a Eivissa. Jo tenc l’orella cansada de sentir que, A Eivissa, tots els turismes són benvenguts, que tots són bons (ho ha repetit sempre el PP com un mantra i els hotelers quasi sempre han fet d’eco). Però no és veritat, ni tots els tipus de turista són benvenguts, perquè estam fent tot el posible per acabar amb el turismo familiar, ni tots els turistes són iguals de bons. Si vostè hagués de triar entre el turismo familiar i el de discoteca, quin triaria?... Bé, pareix que mentre no ens decidíem, alguns hotelers i empresaris han decidit per nosaltres.

Una darrera matisació sobre la nova ecotaxa. Tal i com han denunciat alguns partits i grups ecologistas (almenys Podemos i el GEN), el fet que una part dels ingresos de l’ecotaxa es gasti en promoció turística, tal i com s’ha plantejat, és un clar símptoma del cacau mental que tenen al Govern balear. És clar, com no que tenim cap necessitat en materia de medi ambient, com que no hi ha emissaris per canviar, ni platges per fer net, ni fons de posidonia per protegir…, ara ens ho gastarem en promoure Platja de Palma… No, si al final no ens quedarà ni un pèl al cap.