Els altres territoris

Havíem quedat que vindria a les cinc i mitja, i de seguida vaig notar que estava estrany. Vaig pensar que potser no era un bon dia, que potser no tenia ganes de veure’m. No em vaig atrevir a besar-lo, perquè ni tan sols em va mirar als ulls. Estava nerviós, és normal, aquell era el meu territori, un univers encara desconegut per a ell. No va badar boca. No va dir ni una sola paraula abans de posar-se a cridar. I com va cridar! Vaig tenir por, reconec que em va fer por, però a poc a poc es va anar calmant i vaig aprofitar per aproximar-m’hi lentament. Tenia la cara més dolça del món. La hi vaig acariciar de forma suau. No ho vaig veure venir. Em va agafar el cap amb una mà i em va estirar fort dels cabells. Volia arrencar-me’ls. N’estic convençuda. No em vaig moure ni un mil·límetre. De seguida el van separar de mi i ell va seguir cridant. Donava cops de puny a l’aire. Inconscientment vaig intentar amagar l’ordinador portàtil i algú va retirar un got de vidre que tenia a prop. Es podia llegir en els seus ulls les ganes de trencar-ho tot. Es va arrossegar pel terra. Va plorar i va cridar i va seguir lluitant amb mans i peus mentre la seva mare l’aguantava fort per l’esquena.