Pressions inaceptables

Deuen ser, emperò, hàbits i pràctiques de l’esquerra dogmàtica. Mentre el que estic reportant passava al Parc de la Ciutadella, a Barcelona, a Eivissa des de les files de Podem es criticava que en Joan Ribas, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Vila, hagués decidit anar de número tres a la candidatura de MÉS al Congrés dels Diputats. No he entès res. Com es pot ningú, des d’una formació política diferent de la d’en Joan Ribas anar-li a dir amb qui s’ha de presentar o s’ha de deixar de presentar a les pròximes eleccions del vint de desembre?

Crec que a Guanyem ho tenen estipulat d’una manera molt clara. A les eleccions generals espanyoles, Guanyem no s’hi presenta. De manera que els membres d’aquesta formació política, articulada per concórrer a les eleccions municipals, poden anar amb qui vulguin, a les espanyoles. De fet, ho fan. De la mateixa manera que els votants de Guanyem es distribuiran entre, com a mínim, tres opcions polítiques diferents el 20D.

Certament, una d’aquestes formacions polítiques serà Podem, però no serà l’única, perquè Guanyem va rebre també el suport d’Esquerra Unida (que concorrerà a les eleccions espanyoles sense fer coalició amb Podem), el d’Equo (formació ecologista a la qual milita el regidor Joan Ribas), i l’Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE), partit polític eivissenc soci de la formació política majoritària dins MÉS: el Partit Socialista de Mallorca (PSM).

Que, tenint en compte totes aquestes circumstàncies, des de la formació estatista Podem hi hagi algú que s’atreveixi a qüestionar el fet que Ribas es presenti per MÉS a les pròximes eleccions generals espanyoles, resulta, com a mínim, preocupant. Vol dir que, com ha fet tradicionalment l’esquerra de tall marxista-leninista, alguns membres de Podem consideren que han d’intentar granar tant cap a ca seua com per acabant fagocitant tot allò que toquen. Com s’han de sentir tots els que han participat en el projecte anomenat Guanyem i que no són de Podem ni tenen cap ni una intenció de passar a militar-hi? Com s’han de sentir els que han treballat honestament perquè es vagi articulant una esquerra alternativa a Eivissa i es troben que un dels socis –un, només un- de tot aquest conglomerat es vol apropiar del grup sencer? Com s’ha de sentir algú que, lliurement, decideix presentar-se a les eleccions espanyoles amb l’opció política que el convenç més i veu com algú li discuteix aquesta possibilitat i en qüestiona la legitimitat?

Davant aquestes pressions, m’imagín que en Joan Ribas deu estar indignat. Jo hi estaria. Però la indignació no és bona, com a motor principal de l’activitat política. Per tant, el millor que pot fer és oblidar els despropòsits que li han llançat i abocar-se a la defensa de les seues idees, a la feina que li pertoca fer com a representant dels ciutadans de la ciutat d’Eivissa i a la campanya per a les eleccions al Congrés dels Diputats.

Les pressions que hem vist dalt el diputat Joan Giner (que, malauradament, ha cedit i s’ha deixat arrossegar per l’aparell partidista) i dalt el regidor Joan Ribas (que no s’ha deixat acoquinar i que ha respost amb normalitat i fermesa) resulten, des del meu punt de vista, pròpies només de formacions polítiques que posen de manifest grans mancances de funcionament democràtic. Per sort, hi ha persones que no s’arronsen davant aquestes pressions inacceptables. D’altres posen la cadira per davant de la dignitat.