Quan aquestes línies surtin publicades, as Vedrà ja no hi haurà cabres. El Govern balear les haurà "retirat", segons l’expressió que ha utilitzat al seu comunicat de premsa, encara que el que s’ha fet és matar-les a trets i abandonar els cossos a l’illot perquè es podreixin. És a dir, que de "retirar" res de res.

Aquest és un final lamentable per a una història estúpida. Els defensors de les cabres des Vedrà sempre havien vestit la qüestió d’un cert tradicionalisme. Jo no som molt tradicionalista, la veritat; as Vedrà no hi haurien d’haver arribat mai, les cabres. I, mira per on, quan ha set l’hora de treure-les, ha resultat que ningú se n’ha volgut fer càrrec, resulta que les cabres no eren de ningú.

I, mira per on, davant de la rentada de mans dels propietaris, a la Conselleria balear de Medi Ambient l’única solució que se’ls ocorre és un exercici de salvatgisme difícil de superar: enviar quatre o cinc treballadors públics a jugar al pim pam pum amb les cabres. He utilitzat la paraula "salvatgisme", però he estat injust: els salvatges matarien per alimentar-se, no per ineptitud; per adoptar una decisió tan poc intel·ligent, fa falta un cert nivell de civilització. A la Conselleria balear de Medi Ambient (la mateixa que és responsable de l’emissari de Talamanca, la mateixa que ha deixat fer a Tagomago tot el que s’ha fet, la mateixa que manté ses Salines en l’estat que està...) li cauran bufetades per tots els costats, per això de les cabres.

Certament, es Vedrà forma part d’una reserva natural, i aquesta reserva és tal no per mor de les cabres, sinó, entre altres coses, per les espècies vegetals endèmiques que aquestes cabres es menjaven. És a dir, o reserva o cabres. Per a mi és evident que les cabres havien de sortir. Ho dic per tota la gent que es pensa que les cabres des Vedrà formaven part de la fauna de l’illot; és mentida: les cabres eren una espècie introduïda i no hi haurien d’haver estat mai.

Però és realment extraordinari que, en un temps que creix la consciència en pro dels drets dels animals, quan el Parlament balear és a punt d’estudiar una declaració en pro d’aquestos drets, un govern progressista es dediqui a matar cabres a trets. Què són, a Medi Ambient, una mena d’escorxador?, alguna mena de sàdics camuflats?... I al Consell d’Eivissa, què fan?, badar la boca?...; el conseller Miquel Vericad, de Guanyem-Podem, és conscient de tot això?... I els del GEN, també hi estan d’acord?...; a la nota de premsa del Govern balear es diu clarament que l’acció es realitza amb la seua aprovació. Sincerament, no m’ho vull creure. Pens que tant el Consell com els ecologistes haurien d’aclarir la seua postura sobre les ràtzies de cabres. Ja sé que les cabres, abans, es caçaven; però, fins i tot així, no és el mateix la caça que una acció d’extermini planificada i organitzada amb sous públics.

No crec que la immensa majoria dels ciutadans entengui que les cabres s’havien de matar a trets, per molt de valor que tenguin les espècies endèmiques des Vedrà; matar cabres a trets, quan hi havia altres opcions, a mi em pareix una acció moralment repugnant. Aquestos animals tenien uns propietaris, igual que es Vedrà té uns propietaris: havien de ser ells, que retirassin les cabres, i, si no, s’agafen les cabres, es transporten a Eivissa, es sotmeten als controsl sanitaris pertinents, i, si ningú les vol, es duen a l’escorxador. I després es passa la factura als propietaris, que s’han desentès d’un problema que ells mateixos han provocat. La decisió del Govern no només és errònia per l’acció que es comet, sinó que també permet que els responsables de les cabres surtin del problema completament indemnes.

Hi ha una darrera qüestió, que m’ha servit per titular aquest article: sortiran les cabres mortes a les fotos dels turistes?... Si un turista s’acosta as Vedrà en barca, serà inevitable que algun dels cadàvers aparegui a la foto. Es Vedrà, l’illot qualificat tantes vegades com a màgic, una de les imatges més emblemàtiques d’Eivissa, ara amb unes quantes desenes de cabres que s’han començat a podrir... Per fer-ne postals, haurem de tirar de Photoshop. No és que la imatge turística d’Eivissa sigui ara mateix el que més em preocupa, però, com es nota que la decisió l’han pres a Mallorca, i com es nota que, els eivissencs, com moltes altres vegades, o passam per bambos o no pintam res.