OPINIÓN | Joan Amorós, mestre

Una motxilla de motivació

| Eivissa |

Valorar:

La nostra petita protagonista somia. Està a un parc d’atraccions on les muntanyes russes estan immerses dins d’una bombolla que impedeix l’acció de la gravetat. Per tant, pot pujar a elles sense mesures de protecció, com cinturons o barres de seguretat, perquè el que tenen de divertit es saltar-hi en marxa i anar surant fins a una altra atracció. Això és justament el que està fent quan una mà l’agafa del seu braç i dificulta el seu vol. S’intenta deslliurar d’aquells dits, però aquests continuen tirant-li del braç. Una veu que pronuncia la paraula "desperta" sona per la megafonia del parc. De sobte, ha pres consciència que està somiant i que la gravetat l’afecta, ja que està en postura horitzontal al seu llit. La mà que li estreny el braç és el de la seua mare, que insistentment li repeteix: "desperta". Quina peresa. Pensa immediatament en quin dia està. Que més dóna! No és cap de setmana i per tant, toca anar a l’escola, una escola on majorment s’avorreix, on les assignatures li resulten monòtones i la seua sensació sempre es resumeix en una frase: de què em serveix tot això?

Històricament, la tècnica de l’assaig i error ha estat la més emprada per la ciència per intentar demostrar les hipòtesis plantejades pels investigadors. En pedagogia (ciència que té per objecte l’estudi de l’educació), la major part dels seus coneixements i tesis parteixen d’aquest tècnica de tanteig. Avui en dia, els avenços tecnològics ens proporcionen possibilitats impensables fa unes dècades i ens permeten corroborar teories, complementar hipòtesis i també, desmuntar alguns aspectes que es donaven per certs. El que està permetent tots aquests coneixements és la neuroeducació. Gràcies a ella, un dels aspectes que des de fa segles estudiosos, filòsofs i savis intuïen, avui en dia es pot afirmar que és del tot certa: la motivació afavoreix l’aprenentatge.

Aquest és un dels principals canvis que s’estan veient i s’han de promocionar als centres educatius. Motivar o aprofitar les motivacions del nostre alumnat per aconseguir uns millors aprenentatges, amb la consegüent reducció del fracàs escolar i, per descomptat, que desaparegui dels sentiments dels nostres estudiants aquesta sensació d’avorriment en què la nostra petita somiadora despertava cada dia per anar a escola.

La motivació la podem obtenir mitjançant molts factors. Podem partir de la realitat i del context que envolta els infants. Esbrinar els seues interessos, gustos i passions. Proporcionar un objectiu concís que han d’assolir, sempre i quan hi hagi una necessitat. Plantejar obstacles que s’han de superar i ajudar a aquesta superació. Proposar reptes. I més factors que ens serviran perquè s’activin tots aquells neurotransmissors (dopamina, serotonina, endorfines...) que permeten al ser humà obtenir energia per superar dificultats, crear satisfacció en el procés i provocar plaer en l’obtenció del resultat. No seran necessaris grans premis. Un dels investigadors que tenim més proper, David Bueno, científic de professió, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona, ho exemplifica clarament: "Un somriure sincer i franc, una paraula amable, un reconeixement públic proporcionat" és la recompensa més motivadora de totes. I està demostrat. També ens avisa que tan important és la motivació com la desmotivació: "Renys injustificats o excessius, la ridiculització, la infravaloració o les simples mirades de desaprovació poden desmotivar un infant o un adolescent durant llargs períodes de temps".

Amb tot això, esperam que les escoles i instituts tinguin en compte el que diu la neurociència sobre motivació i ensenyament, perquè així, la nostra petita nena continuarà somiant amb muntanyes russes ingràvides, però en despertar, el sentiment que inundarà el seu esperit serà el de la il·lusió per anar a escola.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.