La Fiscalia dels despropòsits

Em permetré de desgranar-ne un parell, just com a botó de mostra. La setmana passada, la Fiscalia va demanar al Tribunal Constitucional (que sembla que està dormint i que els catalans li estan fent gols per l’escaire contínuament) que suspengui la Comissió del Procés Constituent. Aquesta comissió és una de les que ha despertat més atenció entre les que s’han format al Parlament de Catalunya. Té com a missió fonamental posar les bases per a la creació de l’Estat català, d’acord amb el mandat democràtic de la majoria del poble de Catalunya, a través del resultat de les últimes eleccions al seu parlament. Inicialment, aquesta comissió parlamentària va ser presidida per l’enyorada Muriel Casals, que havia estat presidenta d’Òmnium Cultural i un dels puntals de l’independentisme emanat de la societat civil. Muriel Casals va patir un malaurat accident (va ser atropellada per una bicicleta), del qual no es va poder sobreposar. Ha substituït l’expresidenta d’Òmnium Cultural un diputat igualment emblemàtic: el cantant i novel·lista Lluís Llach, una de les figures artístiques de la nostra Transició. I un servidor de tots vostès es demana: qui és la fiscalia aquesta per anar a fer prèssing al TC dels despropòsits perquè suspengui la comissió parlamentària? Pensa el senyor fiscal que ell mateix i el TC es troben per damunt de la voluntat dels parlamentaris, democràticament elegits? Qui no l’ha elegit ningú pot qüestionar d’aquesta manera l’acció dels diputats electes? Quin sentit democràtic tenen, a les Espanyes, per fer aquestes coses sense que els caigui la cara de vergonya, sense ni tan sols patir una mica de saníssim sentit del ridícul?

A instàncies del govern espanyol i, si no vaig errat, de l’esmentada Fiscalia, el mateix TC ha deixat en stand by la Conselleria d’Afers Exteriors del govern de Catalunya. La Conselleria, emperò, continua actuant, amb Raül Romeva al capdavant. I el govern ja ha anunciat la intenció de continuar amb la seua tasca, tal i com ha manat el Parlament. Només faltaria! La creació d’aquesta conselleria era al programa dels que guanyaren clarament les eleccions. I és al programa dels dos partits que formen una clara majoria absoluta al parlament. Qui és el govern espanyol per qüestionar aquesta conselleria? Qui és la fiscalia per ficar-hi el nas? Qui és el Tribunal Constitucional per dir-hi res?

La manca de sentit del ridícul de la Fiscalia ha augmentat una mica de volum amb una nova demanda, que, a qualsevol país democràtic normal, ens hauria sorprès altament. Llegesc, pocs dies abans que Arnaldo Otegi surti de la presó: «a Fiscalia demana vigilar els actes de benvinguda a Otegi». Extraordinari. La fiscalia pot impedir que qui vulgui doni la benvinguda a qui li doni la gana? La notícia em recorda, d’alguna manera un altre ridícul colossal: el de portar davant alts tribunals la xiulada a l’himne espanyol duta a terme per devers noranta mil persones a la final de la Copa del Rei jugada al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic de Bilbao. Per què s’han de vigilar els rebements que es puguin fer a una persona que acaba de sortir de la presó? D’altra banda, ja hem de trobar altament anòmal que hagi estat a la presó una persona que, previsiblement, en sortir- ne, serà rebuda per multituds. Ja ho dóna per fet, la Fiscalia, que la gent anirà a rebre Otegi, i que hi haurà “actes de benvinguda”. Per què deu ser, que la gent es mobilitza d’aquesta manera? Això, per alguna raó que se m’escapa, els senyors fiscals de l’Audiència Nacional no s’ho pregunten.

L’últim ridícul vé del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara criden a declarar el líder de Democràcia i Llibertat al Congrés dels Diputats, en Francesc Homs, per haver facilitat la votació del nou de novembre sobre quin ha de ser l’estatus de Catalunya. Homs farà el mateix camí que l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega o l’exconsellera d’Educació Irene Rigau. Quina imatge dóna el TSJC davant Europa i davant el món, cridant a declarar un líder polític perquè va contribuir a fer que els catalans poguessin donar la seua opinió, a través d’una votació, sobre un tema candent?

Ridícul, ridícul i més ridícul. Dir-ne la fiscalia dels despropòsits és quedar molt curt. Però, davant els fets, em falten paraules. I reconec que no em sol passar.