El preu dels hotels eivissencs (I)

Avui volem parlar de preus, de preus en establiments d’allotjament turístic, concretament hotels i apartaments, i comparar els que ofereix la nostra illa amb els de la resta de destinacions turístiques del Mediterrani. Concentrem la nostra atenció en el preu per ser la característica més important en el procés de venda de qualsevol producte. El preu és el principal indicador que assenyala al potencial comprador la qualitat d’allò que se li està oferint. En general, tothom espera que un producte car sigui d’alta qualitat. L’objectiu d’aquest treball és, precisament, valorar els preus que ofereix Eivissa als ciutadans anglesos que, asseguts davant el seu ordinador, cerquen a la xarxa un lloc de sol i platja per passar les seves vacances d’estiu.

Compararem els preus eivissencs amb els de la resta de grans illes mediterrànies, una elecció que assegura l’homogeneïtat del producte turístic sol i platja. Deixem de banda les destinacions continentals, que solen rebre molts visitants amb motivacions diferents del sol i platja, i les illes petites, aquelles que no disposen d’aeroport internacional, dotades d’una personalitat específica que atreu visitants fidels, menys sensibles al preu. Aquest filtrat ens ha deixat amb 14 destinacions, que són les que apareixen assenyalades en el mapa adjunt.

El nucli de la nostra anàlisi és una base de dades que inclou els preus que oferien a través de internet 3.068 establiments situats en aquestes illes per als mesos de juny, juliol, agost i setembre del 2015 en funció dels diferents règims d’estada. (En total, treballem amb més de 22.000 preus). Tots els preus foren recollits amb dos o tres mesos d’antelació per evitar l’efecte dels descomptes de darrera hora, de les sobre-contractacions o l’impacte dels desgraciats fets polítics que han sacsejat la Mediterrània aquest estiu passat.

El resultat final de la nostra recerca apareix resumit en el gràfic adjunt, on es fa evident que Eivissa és una destinació cara, molt cara dins l’entorn mediterrani. Les sis illes gregues considerades en l’estudi són barates, ofereixen preus per sota dels 700 € per setmana, després trobem tres destinacions que se situen entre els 800 i els 850 €: Malta, Xipre i Menorca. Tot seguit, Sicília, Mallorca i Eivissa presenten preus que oscil·len entre els 925 i el 1.000 €. Els eivissencs són els més elevats entre tots ells.

En el gràfic veiem que només hi ha dos illes més cares que Eivissa: Còrsega i Sardenya, però resulta que aquestes presenten notables diferències qualitatives respecte a la nostra. Còrsega no es comparable per la seva especialització en el mercat francès, de fet, no disposa ni de vols directes de baix cost amb la Gran Bretanya. A Sardenya hi ha la meitat d’establiments que a Eivissa, de manera que l’oferta és, geogràficament, molt més dispersa i la qualitat mitjana de la seva planta relativament elevada, (3,6 estrelles de mitjana), fet que també la diferencia de l’oferta eivissenca.

Comparar la qualitat dels hotels eivissencs amb la de la resta de països és complicat ja que els estàndards vigents no són homogenis i valoren coses diferents, però sí que podem fer-ho amb Mallorca i Menorca. Els establiments inclosos a la nostra base de dades situats a Eivissa tenen una categoria mitjana de 2,5 estrelles, els menorquins se situen a les 2,7 i els mallorquins arriben a les 3,1 estrelles. Encara que tenen una categoria superior, els preus de Mallorca i Menorca són sensiblement inferiors als que demanden els hotels eivissencs.

La conclusió de totes aquestes dades és ben simple: Eivissa és, ara mateix, una destinació cara dins l’entorn de l’oferta de sol i platja mediterrània, pràcticament la més cara de totes.