El preu dels hotels eivissencs (II)

A la primera part d’aquest article havíem vist que l’oferta d’allotjament turístic de l’illa d’Eivissa és cara, probablement la més cara del Mediterrani en termes comparatius. Avui anem a veure un poc més detalladament aquesta situació tot recordant que ho fem a través de l’anàlisi d’una base de dades de preus que inclou els preus per a l’any 2015 de més de 3.000 hotels situats a les 14 illes més grans del Mare Nostrum.

Qualsevol anàlisi de preus hotelers topa de seguida amb un problema quasi insoluble, la gran dispersió del producte. Els hotels són de diferents categories, ofereixen diferents règims d’allotjament i habitacions de variada situació i dimensió. En el mateix hotel podem trobar una habitació en un primer pis que no té vista al mar, llogada en règim Només habitació (RO), i una suite amb vista al mar llogada en règim Tot inclòs (AI). El preu de la segona pot multiplicar per tres o quatre al preu de la primera encara que totes dues comparteixen tots els elements comuns de l’hotel: situació, menjador, bars, recepció, etc.

El principal instrument d’anàlisi utilitzat són els dos gràfics que acompanyen aquestes línies; en aquests gràfics han estat representats els preus mitjans vigents l’any 2015 a les principals illes del Mediterrani en funció del règim d’allotjament utilitzat. Només representem els hotels de tres i quatre estrelles per ser els més homogenis i comuns, de la mateixa manera que es deixen de banda els règims d’allotjament poc freqüents. Els règims contemplats són: Només habitació (RO), Habitació i esmorzar (BB), Mitja pensió (HB) i Tot inclòs (AI). A tots els casos els preus corresponen al tipus d’habitació més corrent a cada hotel, així s’eliminen les habitacions tipus suite.

En els dos gràfics adjunts es confirma que Eivissa és la destinació mes cara de totes les contemplades a pràcticament tots els règims i categories d’allotjament. Una visió detallada dels dos gràfics, però, ens ofereix un segon element de judici particularment interessant. Tant en els establiments de tres com en els de quatre estrelles, els preus eivissencs sobresurten a l’apartat del règims de baix valor afegit: RO i BB.

Els preus del Tot inclòs (AI) eivissenc són cars, però comparables amb els de Sicília, Mallorca, Menorca i Sardenya i comprovem que passa quasi el mateix amb la Mitja pensió (HB). En els altres dos règims, en canvi, els preus eivissencs són realment cars. Els allotjaments eivissencs en règim Només habitació (RO) i Habitació i esmorzar (BB), presenten preus que superen en un 22% als de la segona illa més cara. La diferència és realment important i, estadísticament parlant, molt significativa. Observant els gràfics que acompanyen aquestes línies veurem que els preus del règim Habitació i esmorzar superen a Eivissa als preus de la Mitja pensió, un resultat absolutament contradictori amb el sentit comú.

Quina és la causa d’aquest encariment diferencial? Hem de cercar-la en l’auge experimentat per l’oferta d’entreteniment nocturn que ofereix la nostra illa. Els turistes que volen gaudir de la vida nocturna eivissenca tendeixen a contractar els règims de menor valor afegit i això espitja als establiments situats en les zones on se concentra aquesta oferta a eliminar menjadors i incrementar els preus. L’especialització en turisme vinculat a l’oci nocturn que experimenten alguns indrets concrets com Platja d’en Bossa i Sant Antoni indueix als hotelers a adaptar la seva oferta a aquesta clientela concreta i a aprofitar la gran demanda existent per incrementar sistemàticament els preus que cobren en els seus establiments. El resultat final és encarir encara més una oferta que, tradicionalment, ja era una de les més costoses del Mediterrani.