Aquest estiu posarà a prova més que cap altre l’estat de les infraestructures eivissenques. Serà un estiu rècord: augmentaran els passatgers, els vols, els creuers, els alemanys, els anglesos, els espanyols, els xinesos, els islandesos, els andorrans...; no disposam de xifres oficials sobre els andorrans, però tothom està d’acord que aquest estiu serà la bomba.

Tots aquests titulars que reflecteixen unes previsions extraordinàries em provoquen un somriure irònic. Les notícies que avui proclamen el nostre èxit econòmic, demà aniran seguides d’altres informacions que relataran el nostre fracàs com a societat, ja que ni tan sols som capaços del fer compatible la vida normal dels residents i l’estada dels turistes; posem el cas dels preus dels lloguers, per tenir-ne només un exemple.

Les notícies que ara exhibeixen la superioritat d’Eivissa en el mercat turístic, aniran seguides d’altres que proclamen el fracàs de l’administració a l’hora d’oferir els serveis necessaris a residents i visitants; aniran seguides de notícies sobre obres inacabades, suspeses a la meitat, sobre carreteres massa estretes i col·lapsades, sobre depuradores insuficients i les seues olors, sobre emissaris que es trenquen, sobre fondejos incontrolats, sobre brutor que els serveis de neteja no són capaços de recollir a temps, sobre falta d’aparcament, sobre excessos de remors de les discoteques, sobre l’incompliment dels horaris, sobre lloguers il·legals, sobre excessos d’ocupació a les platges, sobre taxis pirata, sobre falta d’aigua potable i sobreexplotació dels aqüifers... Podria començar a redactar ara mateix notícies sobre tots aquestos assumptes, i estic absolutament segur que, durant l’estiu, aprofitaria almenys el 90% de la feina que fes ara: només hauria de canviar el lloc i la data: Sant Antoni o Platja d’en Bossa..., juliol o agost...; però la resta de la notícia es podria aprofitar. O calcar de qualsevol altra de l’estiu de 2015 o 2014.

Tant de bo m’equivoqui, però crec que les proves que haurem de passar aquest estiu els eivissencs són massa altes, ens vénen massa grosses. Els nous governs d’esquerres són els que estaran més en el punt de mira; ja ha passat prou temps com per a què es noti alguna cosa de les suposades noves polítiques que volien establir, és el segon estiu que afrontaran; evidenment, no tenen temps d’haver fet la revolució, però algun canvi s’ha de notar respecte de la política que feia el PP; si no, no haver-los criticat tant. Els ciutadans voldran saber, i hi tenen dret, si a Sant Antoni es fan passes decisives per canviar el model; si el Consell és capaç de controlar l’oferta il·legal en nombrosos serveis, si a Sant Jordi l’aigua torna a ser potable..., i una infinitat de reclamacions que s’arrosseguen des de fa anys. Els polítics parlen de models, fan enquestes, encarreguen informes i demanen temps. Però la gent ha de conviure cada dia amb problemes molt concrets: tenir aigua, trobar un pis, aparcar el cotxe, anar de Santa Eulària a Vila, poder descansar a les nits, tenir tres metres quadrats on deixar la tovallola a la platja...; coses normals, quotidianes, senzilles; d’aquelles que fan la vida millor o pitjor.

L’administració no ho té fàcil: una temporada rècord vol dir en realitat més problemes i més greus. I tampoc no ho tenim fàcil els administrats: de la temporada passada ja venim amb la paciència una mica desgastada, i, enguany, pareix que n’haurem de gastar encara més. Ja veurem d’on la treurem: els nivells de paciència, a Eivissa, em fa l’efecte que estan encara pitjor que els aqüifers.