No sé pensar de què viuríem a les Balears si no fos del turisme. De collir ametlles?... L’agricultura s’ha de protegir i impulsar, però és impossible que donàs per viure ni a un 10% de la població que tenim ara mateix a les Balears. De collir ametlles hi podrà viure algú, però no tots. Ho dic per les pintades que varen aparèixer a Palma i que ja han començat a sortir en premsa estrangera: «Tourist go home, refugees wellcome». Turistes, anau-vos a casa; benvenguts, refugiats.

La pintada conté en si una contradicció: difícilment, les nostres illes, sense els ingressos que reporta el turisme, podrien acollir res que no fossin precisament ametllers; pocs refugiats estaríem en disposició d’arreplegar, si no fos perquè el turisme és una indústria potent i molt lucrativa a les nostres illes.

Ens ha de preocupar, que pintades com aquestes comencin a esquitar les parets. A mi em fa l’efecte que, aquestes pintades, representen en realitat els sentiments de molta de gent. Gent que ha oblidat (o que no ha sabut mai) què significa el turisme per a les Balears. A Eivissa i a Mallorca es va ‘inventar’ el turisme; algunes de les empreses punteres al món són mallorquines (Melià o Riu, papers de Panamà a part, estan entre les trenta majors empreses hoteleres del món); en el cas d’Eivissa, el turisme va néixer als anys 30 del segle passat, justament com una via per sortir d’una economia que era molt precària. I si el turisme provoca problemes, molèsties i saturació és perquè nosaltres, que som els que ‘fabricam’ el producte, no ho estam fent bé, començant pels hotelers i per l’administració. Però la culpa no pot ser mai dels turistes. De manera que: Benvenguts, turistes; benvenguts, refugiats.