Hi ha una Eivissa legal i una Eivissa pirata. No confondre amb l’Eivissa corsària: aquella era la del segle XVIII, l’Eivissa pirata és la del segle XXI: tenim allotjaments pirata, transport pirata, festes pirata i tota mena de pseudoempreses i activitats pseudolegals o obertament il·legals... I, ara, també tenim pobles pirata.

Que la policia hagi de desmantellar a Santa Eulària un autèntic poblat pirata, amb capacitat per a unes vint persones, ens ofereix una dimensió inèdita del problema; als nuclis de Corona o Sant Mateu no hi ha tantes cases com en aquest poblat il·legal. A més, el poble comptava amb tots els serveis per passar-ho de meravella una càlida nit d’estiu: cantina, banys i una petita plantació de marihuana. Marihuana pirata, evidentment.

Del poble pirata a la ciutat pirata hi ha només un pas; quan Vila, capital eterna d’Eivissa, es desobli en la seua pròpia versió pirata, poca cosa quedarà per a què ho faci l’illa sencera. El mal té tendència a escampar-se, si no s’hi posa fre; si, a més, resulta que hi guanyes uns dinerets, la cosa va de pressa. Això explica per què ens estan robant la cartera fins i tot abans que hi hagi els bitllets.

Hi ha, en efecte, dos ‘Eivisses’: una de ‘pringats’ que paguen impostos i una altra de llestos que no els paguen; una de persones honrades que, més o menys, compleixen la llei, i una altra d’espavilats que aprofiten la falta de control per fer i des-fer els seus dubtosos negocis. De vegades, els negocis es produeixen a l’empara de la cosa pública, com la subhasta de gandules de Sant Josep. Em fa l’efecte que, entre els llestos, hi deu haver una mica de tot: classes baixes, mitjanes i altes, gent de dins i de fora, grans o petites empreses que vénen a xuclar la mamella eivissenca i particulars que pensen: però per què no faig aquí un poblat amb quatre taulons i ho llog a l’estiu per una pasta?... Els llestos són com la nova política: transversals.

Ara els vull proposar un petit joc de miralls: l’Eivissa legal davant de l’Eivissa pirata. En el futur, l’Eivissa legal i l’Eivissa pirata aniran allunyant-se. L’Eivissa legal s’anirà despoblant a poc a poc; les carreters deixaran d’asfaltar-se, es tancarà l’aeroport per falta d’ús i es tornaran a cultivar els camps; hi viuran, posem per cas, 15.000 persones, igual que a l’Eivissa del segle XVIII... A l’Eivissa pirata s’hauran de desdoblar les carreteres, després s’hauran de quadruplicar i després s’asfaltarà tot; en lloc d’aigua les aixetes amollaran orina reciclada; hi viurà una quantitat incalculable de persones, perquè els pirates no tenen tendència a inscriure’s al padró d’habitants. En el futur, també, l’Eivissa legal haurà de deixar el seu lloc a l’Eivissa pirata; vull dir el seu lloc al món, l’espai físic que ocupa Eivissa al Mediterrani: així són les lleis del mercat. A quina banda del mar anirà a parar l’Eivissa legal?... Segurament enmig de l’Atlàntic i ben lluny de les rutes dels vaixells.

Ja sé que es tracta d’un joc completament imaginari, però, la diferència principal entre la imaginació i la realitat no és que les dos ‘Eivisses’ no existeixin: la diferència és que l’Eivissa legal i la pirata han de compartir, inevitablement, el mateix lloc al món. Per la meua part, quan l’Eivissa pirata s’esfondri al mar, jo esper viure encara a l’altra Eivissa, encara que em prenguin per bambo.