Jo no vull cotxe

Viure sense cotxe a Eivissa és una opció difícil. Més encara si tens fills, si la feina et queda lluny de casa, si has d’ optar a un lloguer barat per falta de recursos, ja que els barris econòmics sovint estan aïllats. Però el problema no és tenir o no cotxe. El problema és que no hi ha altra opció rentable.

Dos autobusos de línea hi ha en temporada baixa fins a Salines en tot es dia. Les línies de Sant Mateu i Santa Agnès són per fer plorar fins i tot en plena temporada. La línia de Cala Llonga no está malament a l’ estiu, però heu provat d’ anar- hi en bus a l’ hivern? Moltes d’ aquestes rutes, ni les intentaríeu. Encara menys si has de complir un horari de feina o si vas amb la crialla. No hi ha opcions. I no parlem dels preus!

La línea d’ autobusos a l’ illa d’ Eivissa és mediocre i insuficient en general. Encara se salven Sant Antoni i Santa Eulària, perquè tenen cadascun una estació d’ autobusos ben preparada. A Eivissa ciutat, tot i ser la capital de s’ illa, no n’ hi ha d’ estació. Cetis va ser un frau amb totes les lletres. Crec que ni jo hauria dissenyat una estació d’ autobusos tan poc eficient. Se centraren més en els edificis que l’ envoltaven, que en l’ estació mateixa. L’ objectiu era fer un centre comercial concorregut per força gràcies al trànsit d’ autobusos, no una estació útil.

A Eivissa, ja estem acostumats que els sous públics es gastin en projectes que procuren beneficiar uns pocs. Però això no és el normal. Els sous d’ aquí s’ han de fer servir en benefici dels que vivim aquí.

A qualsevol ciutat de la península trobarem un bon sistema de transport públic, ja sigui d’ autobusos o metro, que et permet moure’ t per diverses zones segons si has de fer o no transbord de forma habitual. Per anar a les Platges de Compte, he de fer transbord des de Sant Antoni, però no hi ha cap targeta que contempli aquest recorregut com un itinerari en si mateix, és a dir, he de pagar dos bitllets complets i adaptar- me als horaris. Si treballés al restaurant de Platges de Compte i visqués a Eivissa, em seria bastant inviable. El mateix em passa amb el mercadet de Cala Llenya. Què em dieu de Cala Benirràs? Lo més a prop que em deixa l’ autobús és a dos kilómetres haven-t’hi dos o tres autobusos al dia amb un preu que fa por.

Realment, el problema principal de conexió és una qüestió d’ horaris; i de preu en alguns itineraris (3,5€ per anar a l’ aeroport des d’ Eivissa?? Quants kilòmetres n’ hi ha?). La disponibilitat horària milloraria si les empreses d’ autobusos tinguèssin l’ estabilitat d’ una estació pública i els preus, amb incentius des de l’ Ajuntament. Tot això faria que la població es decantés més pel transport públic per realitzar les seves activitats diàries en resultar viable i faria descendre el número de vehicles privats a l’ illa, cosa que suposa ja un greu problema a l’ estiu. Viatjar en autobús és més segur i atractiu, donat que als infants els entusiasma i es poden entretenir amb la gent que hi viatja en comptes d’ emprenyar el pare quan condueix, fa calor i s’ avorreix.

A casa no tenim cap invalidesa que ens impedeixi agafar l’ autobús. És més, ens agrada molt. Però normalment no és viable, tant per preu, horari com destí. Els vehicles privats haurien de reservar-se per a les persones amb problemes de movilitat i semblants, alguns sectors laborals i emergències. Principalment a l’ estiu, quan la carretera de Santa Eulària queda completament colapsada. Què hi farem aquest any?, perquè les polítiques de limitació de l’ entrada de vehicles a l’ illa, no arribarà a temps...

Una altra opció que resultaria molt atractiva tan per a turistes como per a usuaris habituals, és que algunes rutes d’ autobús admetessen el transport de bicicletes. Els carril bici que s’ han anat construïnt resulten bastant difícils d’ accedir si no hi vius a prop. Jo no aniria fins a Santa Gertrudis en bici des d’ Eivissa per agafar el carril bici fins Sant Miquel i menys amb una nena darrera.

I ara la qüestió de tot això, per posar solució a tota la problemàtica de transport, públic o no, a Eivissa, degut al colapsament de les vies en temporada alta, la falta de línies d’ autobús en temporada baixa, l’ excés de vehicles per família, l’ habituació a viatjar sól en cotxe, la contaminació que genera tot això i l’ ocupació de l’espai per vehicles, la lluita pels aparcaments, els accidents de trànsit propis del consum de drogues a l’ estiu i que, en general, som massa gent en una illa tan petita com per a més omplir-la de cotxes … seguim amb la incertesa sobre una Estació d’ Autobusos a Vila útil i eficient.

Veient la destrucció de Sa Graduada, l’ antiga Delegació del Govern i oficina de correus, l’ edifici de viviendes anex al Jutjat de lo Penal i la futura demolició de l’ edifici de vivendes abandonat enfront seu, només veig un espai obert a totes les posibilitats existent al cor de la ciutat. A més, tenint en comptes la inutilitat de l’ edifici Cetis como a estació d’ autobusos amb una infinitat d’ oficines encara per omplir, propós que com a ciutadans tenim dret a escollir què fer amb aquestos espais que ens pertanyen a tots.

Consider absurd l’ establiment d’ aparcaments al centre de la ciutat, tal i com s’ ha fet amb els solars de l’ antiga Delegació del Govern i l’ edifici de viviendes buit, havent tants intents d’ aparcaments disuasoris a les afores de la ciutat. Promoure l’ entrada de vehicles amb la promesa d’ una posibilitat d’ aparcament, es molt irresponsable. I crec que amb aquest espai que neix de la destrucció de diversos edificis emblemàtics, tenim la responsabilitat de fer alguna cosa útil i col·lectiva; consider una bona opció l’ establiment de l’ Estació d’ Autobusos de Vila ocupant la part dreta de la circulació d’ Isidor Macabich per facilitar l’ entrada dels vehicles i l’ ampliació del parc de Sa Graduada amb una zona verda. De fet, a mí m’ interessaria personalment també una pista adecuada de patinatge o skateboard, cercada, amb una U en condicions, rampes, graons i baranes. Sense arbres enmig, no com varen fer a Es Viver. Això suposaria també peatonalitzar parciament el carrer de Madrid. I com tenc entesos està projectat edificar el nou edifici de jutjats a l’ emplaçament de l’ antiga escola de Sa Graduada, es podria emprar l’ espai que restarà quan es derrueixi l’ edifici de vivendes abandonat que encara queda. I comptant que se suposa que es traslladarà novament el Jutjat de lo Civil en aquesta zona, propós que, ja que estan establerts a Cetis, romanguen allà i s’ ampliàssin. Seria una bona oportunitat de recuperar una estructura que va ser una estafa en si mateixa i donar- li la oportunitat de ser útil amb poca inversió. Hi ha espai per a tot.

Com a ciutadana crec que tinc dret a donar la meva opinió i proposar- la als responsables de la gestió de l’ espai públic de la ciutat en la que visc. He provat d’ adreçar- me, però és passen la pilota respecte de a quin departament m’ he de dirigir. De fet, crec que tots hauríem de pensar què ens agradaria que es fes al centre de la ciutat ara que hi ha oportunitat i decidir un projecte en comú, tenint en compte els interessos i opinió dels habitants, els recursos disponibles i les necessitats del poble. Podem decidir entre tots què volem i pressionar les institucions, si és necessari, perquè es faci realitat.

Sé que això només serà posible amb l’ esfroç de les persones que es veuen limitades en es seu dia a dia per la manca d’ unes línies d’ autobús eficients. Perquè qui té cotxe, s’ oblida de com és viure’ n sense i les dificultats de circulació que patim les bicicletes. Per això jo no vull cotxe. Perquè la solució, no és tenir cotxe.

I a tu, com t’ agradaria que fos el centre de Vila?