Vicent TurEivissa29/06/16 0:00
TW0

PERIÓDICO de IBIZA Y FORMENTERA publicava el dilluns, a la pàgina 4, una foto que descriu molt bé la peculiaritat del 26J: tres al·lots a la coua d’un col·legi electoral, amb xancles, amb camisetes de tirants, amb les ulleres de sol penjades damunt del pit: molt més preparats per anar a la platja que per votar. En quant a participació, les eleccions han set un èxit. Ho dic sense cap ironia. Si, en les actuals circumstàncies, encara ha anat a votar el 42,6% dels eivissencs, és que la democràcia està salvada. Em reconec pessimista: a Eivissa, no pensava que anàs a votar més del 40% dels electors. Aquestes eren unes eleccions estúpides, inconvenients, forçades per uns dirigents polítics oportunistes, calculadors i puerils. I, així i tot, a Eivissa, hi ha hagut desenes de milers de persones, que, amb la calor, amb els horaris eterns i impossibles de la temporada turística, encara han confiat mínimament en el sistema.

Com la major part dels periodistes, vaig passar la nit electoral treballant a la seu d’un partit. Mentre passaven les hores i creixia l’escrutini, em preguntava quants dels electors havien votat des de la convicció, i quants ho havien fet per exclusió, triant el partit que els pareixia el menys dolent de tots. És impossible saber quants n’hi ha d’un costat i de l’altre; aquesta és una xifra que els estudis demoscòpics, segurament, no ens poden donar. Però a mi m’agrada pensar que, cada vegada, hi ha més ciutadans d’aquesta banda, del costat dels escèptics, dels que no tenen fe en cap partit ni en res, però que, així i tot, pensen que és millor votar que no cap altra forma d’elecció política. Els electors ens feim grans: descreguts, escèptics, desencantats. Els partits polítics espanyols, en canvi, pareix que encara viuen a l’adolescència.