Es sol dir que perquè una petició de disculpes sigui vàlida ha de tenir el mínim de ‘peròs’ possible. Aquesta serà una petició de disculpes i només tindrà un. Un ‘però’ en forma de pregunta retòrica que plantejaré ara, just al principi, perquè tots vostès, lectors, ciutadans, conveïns, se la responguin i quedi com a rerefons de l’encadenament de paraules que seguiran a continuació.

Es veurien vostès amb ànima i cor d’aguantar la crítica destructiva, reiterada i constant a través de les xarxes socials d’una persona que no només no consideraven enemiga o adversària sinó que presumiblement havia d’estar en sintonia amb la seva forma de pensar i actuar? Poden assegurar que mai no es deixarien dur per l’impulsivitat, la ràbia o els nervis? No insistiré en donar raons o contraarguments, crec que a hores d’ara ja és vox populi el que ha passat els darrers mesos i no me sento especialment orgullós del que han pogut seguir a través d’aquest mateix diari.

Bé, partint d’aquesta premissa, la raó única d’aquest text és demanar disculpes a la ciutadania pel lamentable espectacle que hem protagonitzat durant el darrer any el senyor Sánchez-Tirado i jo mateix. M’avergonyeixo del paperet que feim, de l’absurda batalla de galls entre dues persones que no tenen perquè ser amics, però que si que s’haurien de tenir un respecte pel simple fet de ser un càrrec electe en una institució com l’Ajuntament d’Eivissa -jo mateix- i un càrrec de confiança al Consell d’Eivissa -el Sr. Sanchez-Tirado-. Jo surto aquí, dono la cara, dic el que sembla que costa tant: que m’he equivocat. Que m’avergonyeixo d’algunes de les meves contestacions i que per la meva part espero poder tenir la fortalesa per no respondre la propera ocasió en què el Sr. Sanchez-Tirado -o qualsevol altre membre d’aquest respectable partit polític que és Podemos, un partit al que no pertanyo- faci oposició pública i agressiva contra un càrrec electe en una administració germana en la qual governen els mateixos amb els que formen govern al Consell, o com a suport extern al Govern de les Illes Balears.

Disculpau ciutadans, conveïns, no em molesta quedar en evidència verbalitzant el que porto pensant des de fa molt de temps. Aquestes paraules eren un deute pendent amb tots vosaltres. Si tinc un objectiu clar en la vida és el d’intentar millorar tot en el que intervingui, i per sobre de tot, no alimentar odi cap a res o cap a ningú. L’odi i la ràbia mai construeixen, mai són en positiu, i jo vull estar sempre en aquest costat de la vida.