OPINIÓN | Joan Carles Cirer. Doctor en Economía

Turbulències en els preus turístics. Comparació 2015-2016 (II)

| Eivissa |

Valorar:
Gràfic 1. Variació dels preus mitjans de l’allotjament turístic a les principals illes del Mediterrani entre juliol-agost de 2015 i juliol-agost de 2016. La superfície dels cercles és proporcional al nombre d’establiments de cada tipus i categoria que forma part de la mostra utilitzada.

Gràfic 1. Variació dels preus mitjans de l’allotjament turístic a les principals illes del Mediterrani entre juliol-agost de 2015 i juliol-agost de 2016. La superfície dels cercles és proporcional al nombre d’establiments de cada tipus i categoria que forma part de la mostra utilitzada.

En els darrers anys la Conca Mediterrània ha travessat una situació política molt complexa amb guerres civils, cops d’estat, trasbalsadores onades de refugiats i atemptats que han convertit els turistes occidentals en objectius de guerra. Tot això ha afectat seriosament el mercat turístic vacacional i ha forçat canvis que tenen en els preus un indicador molt valuós.

A l’article anterior d’aquesta sèrie comentàvem els increments importants experimentats pels preus de l’allotjament turístic a totes les illes del Mediterrani, com a resultat dels esdeveniments polítics i bèl·lics que han sacsejat el sud del Mare Nostrum els darrers anys. En aquell escrit adoptàrem una visió fonamentalment geogràfica; avui vincularem la nostra anàlisi a la vessant qualitativa dels establiments turístics.

Tots els preus aquí representats procedeixen d’una mostra de 1.028 establiments repartits per les tretze grans illes mediterrànies que disposen d’aeroport internacional i que, per tant, situen la seva oferta dins el nucli del turisme de masses vacacional orientat al sol i platja. Els preus foren obtinguts a través d’Internet i corresponen a una estada d’una setmana en règim Bed and Breakfast el mes de juliol i una altra el mes d’agost.

En el Gràfic 1 es representen les pujades de preus i es diferencia el seu efecte en funció de la tipologia i la categoria dels establiments d’allotjament turístic. Només han estat considerades les combinacions més comunes dins la mostra aquelles que incloïen un mínim de 25 establiments. El que destaca en aquest gràfic és que els establiments en què els preus han pujat de forma més significativa ha estat en els d’inferior categoria, els de dues claus o estrelles.

Els preus dels apartaments i hotels de dos claus o estrelles han pujat per sobre del 8%, un increment realment important en un any. Els hotels de tres i quatre estrelles presenten augments d’un 4,5 %, també notable, encara que substancialment inferior a l’anterior. Els apartaments de 3 claus i els hotels de cinc estrelles mostren pujades molt inferiors, al voltant d’un 2% mentre que en els aparthotels de tres claus/estrelles els preus registren un creixement marginal. La conclusió que obtenim d’aquesta evolució és que la nova demanda procedent del Mediterrani Sud incideix sobretot en el segment de preu més econòmic i pràcticament no afecta els establiments més cars.

En el Gràfic 2 es distingeixen els establiments d’allotjament turístic en funció de la seva situació respecte a la platja i de la seva inclusió o no dins un entorn essencialment urbà. A la part inferior del gràfic es mostren els preus mitjans de la nostra mostra per a la temporada de l’estiu de 2016. En ell es fa ben evident la importància que té la platja per als turistes que visiten el Mediterrani. Els hotels situats en primera línia, amb accés directe a l’arena, poden cobrar preus que superen en un 50% als dels situats tot just al seu darrere. És molt comú que a qualsevol destinació turística relativament densa els grans hotels de tres i quatre estrelles ocupin la primera línia relegant als d’inferior categoria a situacions interiors.

La densitat de la destinació turística juga un paper secundari. Si parlem d’establiments situats a primera línia de platja, veiem que els preus dels establiments aïllats són lleugerament més elevats, però en allunyar- nos de l’arena resulta que les destinacions urbanes o no urbanes ofereixen preus que no poden diferenciar-se.

A la part superior del Gràfic 1 ha estat representat el creixement experimentat pels preus a cadascuna de les tipologies considerades. Tots aquests increments són notablement elevats, oscil·len entre el 3 % i el 6%.

No hi ha una gran diferència de creixement entre uns i altres, això ens indica que la nova demanda s’ha repartit de forma relativament indiferenciada entre els hotels situats de primera línia de platja i els més endarrerits o entre els urbans i els que no ho són.

Si combinem les dades aquí presentades amb les del capítol anterior, po dem concloure que els conflictes del Mediterrani Sud han inflat la demanda a les altres destinacions i han concentrat els seus efectes sobre les illes occidentals –Illes Balears i Sardenya– a nivell geogràfic i sobre els establiments de categoria més baixa, tant pel que fa als hotels com als apartaments.

Aquesta és una tendència que quasi segur que canviarà les properes temporades. Molts dels qui anaven tradicionalment a Tunísia o Egipte han canviat sobtadament la destinació de les seves vacances, han estat obligats a fer reserves a nous indrets que els resultaven relativament desconeguts. És fàcil imaginar que en aquestes condicions optessin per les destinacions més properes i més conegudes i, a causa de la inflació experimentada pels preus, per les ofertes més econòmiques.

És previsible que les properes temporades els turistes desviats del Sud cap al Nord del Mediterrani diversificaran la seva demanda, tant a nivell geogràfic com de qualitat i tipologia dels establiments turístics contractats.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.