Les convulsions experimentades pels països turístics del Mediterrani Sud han desviat un gran nombre de turistes cap al Nord del Mare Nostrum. La nostra illa d’Eivissa, a més a més, podem dir que "està de moda" amb una presència mediàtica continuada. Tots dos factors han pressionat seriosament sobre els preus de l’allotjament turístic que ofereix Eivissa.

La pujada de preus ha estat un fet generalitzat a tot el sector turístic mediterrani la temporada 2016. En un entorn general d’inflació baixa o nul·la el preus dels allotjaments turístics han pujat per sobre del 4%, però a les Illes Balears aquest increment ha estat encara més elevat. A Eivissa, concretament, s’ha situat un poc per sobre del 7%, una inflació prou notable. Una pujada tan pronunciada evidentment no s’ha repartit de forma equitativa entre les diferents zones geogràfiques d’Eivissa i tampoc no ha afectat per igual als diferents tipus d’establiments existents. En aquest article volem veure quines han estat aquestes diferències.

El nostre instrument és una mostra de 42 establiments situats a l’illa d’Eivissa dels quals hem seguit detalladament l’evolució temporal dels seus preus per a una estada d’una setmana durant la part central dels mesos de juliol i agost, es a dir, el nucli de la temporada alta. Tots els establiments incorporats a la mostra són de dimensió mitjana o gran i no han experimentat variacions significatives en el format la seva oferta d’un any per l’altre. A més a més, centrem la nostra atenció en un únic règim d’estada, llit i esmorzar –BB, Bed and Breakfast, en la seva denominació anglesa–, per ser el més comú a nivell del Mediterrani en general i de l’illa d’Eivissa en particular.

Amb les dades disponibles no podem valorar les diferències entre temporada alta i mitjana o baixa, però sí veure que, dintre de la temporada alta, el mes d’agost els preus han pujat lleugerament per sobre del mes de juliol –7,7% i 6,4% respectivament. Les setmanes centrals del mes d’agost continuen exercint un atractiu irresistible sobre la major part dels clients potencials de la indústria turística eivissenca a pesar dels elevats preus vigents en aquell moment.

En el Gràfic 1 han estat representats els preus mitjans bruts recollits a les set destinacions turístiques més grans i denses de l’illa d’Eivissa per a una estada d’una setmana en règim BB. El primer que destaca es comprovar que cap d’aquestes destinacions ha vist baixar els seus preus entre el 2015 i el 2016, sinó que a totes elles els preus han pujat. El segon element és l’estabilitat de la distribució geogràfica dels preus vigents a l’illa d’Eivissa.

En aquest Gràfic 1 es representen els preus bruts, els quals són una excel·lent aproximació al que troba el potencial turista europeu que se situa al davant de l’ordinador després de restringir la seva recerca de vacances a l’illa d’Eivissa. Si refina la recerca, veurà les substancials diferències de preu que apareixen entre les diferents destinacions que inclou la nostra illa i que obeeixen, fonamentalment, a què a cada indret dominen els establiments d’una categoria o tipologia concreta.

En el Gràfic 2 es mostra el repartiment desigual del creixement dels preus. S’ha de dir que cap destinació eivissenca creix per sota de la mitjana mediterrània; les tres que menys creixen se situen un poc per damunt d’aquella amb variacions positives del 5%-6%. Ara bé, el que sobresurt és el creixement experimentat pels preus al centre de Sant Antoni, a ses Figueretes i a la Platja d’en Bossa, a tots tres llocs la pujada anual supera el 10%, un percentatge realment significatiu.

La conclusió que podem obtenir és que a les destinacions més vinculades al turisme de Sol i platja típic, com Es Canar o el sud de la Badia de Portmany, els preus segueixen la tendència general internacional: pujades suaus, però generalitzades.

El factor diferencial de les destinacions on més pugen els preus és la seva vinculació a l’oferta d’oci nocturn, un element quasi exclusiu d’Eivissa que actua afegint una demanda addicional que propulsa poderosament l’alça dels preus dels allotjaments turístics.