Vuit anys fent TEF

Duc vuit anys treballant a TEF. Vuit de vint. Sento que ja començo a formar part de la seva història. Quin orgull immens! Vaig arribar a l’Illa el darrer diumenge de novembre de 2008, sota la pluja, amb un contracte de sis mesos a la mà, poquíssima experiència en televisió i alertada per Dani Tur (company de carrera, de feina i sobretot amic). «Núria, aquí es treballa molt, molt molt...» em va dir, i vuit anys després us puc confirmar que no va exagerar ni un poquet. Fer trenta minuts d’informatius diaris no és fàcil. Tenir un pressupost ajustat implica no arribar sempre a tot, córrer d’una roda de premsa a la següent; comporta nervis, un pèl d’estrés, algun crit irremeiable i, inclús, només de tant en tant, alguna llàgrima. Sonia Escribano, directora de TEF, ho va definir perfectament dissabte en l’acte de celebració dels 20 anys de TEF al centre cultural de Jesús. La nostra és una carrera a contrarellotge marcada per una hora límit. A les vuit i mitja de la nit s’encenen els focus, poso en marxa el teleprompter (beneït teleprompter!) i arriba el moment que dóna sentit a la feina de molta gent durant moltes hores. A les vuit i mitja Amparito posa la tele i li expliquem, tan bé com podem i en sabem, allò que està passant a prop seu. I us asseguro que no hi ha plaer més gran que un dia Amparito t’aturi pel carrer per dir-te allò de «us veig cada nit». Fer televisió és un repte. Fer televisió local és senzillament un miracle. Fa ja quatre anys que Toni Planells i Vicent Tur, exidrector de TEF, em van confiar l’edició dels informatius. Cada dia és un regal poder capitanejar d’alguna forma un equip del que em sento tant i tant orgullosa. A Dani, Toni, Armando, David, Alba, Ana i Roger, gràcies. I a tota la família de TEF, gràcies també per fer posssible aquesta televisió.