Sense ànim de pecar de demagog, i amb l’únic interès d’ajudar a que s’entengui una situació que pot resultar difícil de comprendre per a molts de nosaltres, em permeto escriure aquesta petita història del carrer. Històries fictícies que són tan reals com la realitat mateixa, i que sens dubte ens ajudaran a entendre una mica millor a tots el perquè de la necessitat d’un Alberg Municipal al centre de la ciutat d’Eivissa.
Na Carmen és una senyora de 60 anys que va arribar a la illa de joveneta a meitat dels anys setanta, quan començava el boom turístic i es necessitava mà d’obra barata i no qualificada. Per a ella la vida ha estat treballar i treballar, netejant les nostres escales, les nostres cases i els nostres negocis, sense cap tipus de seguretat social, cobrant en mà les 20 pessetes que li donaven per hora quan va començar o els 7 o 8 euros que va aconseguir arribar a cobrar aquests últims anys. Fa tres anys el seu marit va morir i als pocs mesos es va quedar al carrer al no poder assumir la pujada del seu lloguer de renda antiga que la llei permetia al propietari. La veritat és que després de tants anys treballant en aquestes condicions a na Carmen no li queda rés, bé si, dolors crònics a l’esquena i les mans i un deute amb el banc, i ara es troba cobrant una pensió mínima que solament li dona per menjar, per menjar.... però per res més. Està sola, no té família, és una senyora educada com podria ser qualsevol de les nostres veïnes, una senyora que no ha abusat de l’alcohol en la seva vida, que mai ha tingut un problema amb la justícia, i que per descomptat mai ha pres cap tipus de droga. És una senyora com qualsevol altra de la seva edat a la qual la vida no ha tractat massa bé, una persona que necessita que les institucions l’ajudem, una dona que té el dret al fet que les institucions intervinguem per millorar la seva situació vital. Na Carmen és un persona amb el perfil d’usuària de l’Alberg Municipal que construirem al centre de d’Eivissa. Allí trobarà un recurs residencial on millorar la seva vida a la ciutat on ha viscut i treballat durant gairebé mig segle, es el seu dret, res ha fet perquè la tinguem que enviar fora poble. Al Alberg Municipal tindrà allotjament temporal en un lloc adequat a les seves necessitats, a on podrà guardar les seves pertinències, a on tindran cura de la seva salut física i emocional, a on podrà tenir accés a tallers que l’orientin per reciclar-se laboralment i trobar una ocupació, perquè quan això ocorri, quan estigui preparada, na Carmen buscarà un lloc on viure, el recurs ja li haurà servit per sortir del pou, i així deixarà el seu lloc a una altra persona com ella, una altra Carmen, un altre Manuel, gent, que, com ella, ha tingut mala sort en la vida.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
Insinua el senyor regidor que no hi haura al alberg cap persona que si hagi pres alguna droga, o tengui problemes d'alcohol? Pensi que també son persones amb problemes i al carrer, necessiten a les institucions igual que la pobre senyora Carmen.