Feia temps que a Eivissa els ciutadans tenien una gran preocupació: Llevam el nom oficial de Vara de Rey al passeig principal de Vila? Sii, un anava pels carrers, pels bars, pels pobles i siii tothom parlava d’això. Els eivissencs I els residents havien començat a acudir en massa a les biblioteques públiques, als arxius per documentar-se, havien demanat el seu parer a l’ Institut d’Estudis Eivissencs, a l’Institut d’Estudis Baleàrics, a Patrimoni, Historiadors I tècnics en general.

Hi havia un clamor popular: Canviem el nom de Vara de Rey per S’Alamera? Tots esgrimien els seus arguments, ja no s’escoltava parlar de futbol, no, ni de Real Madrid ni del Barça,, noo, ni de Cristiano Ronaldo ni de Messi noo només de Vara de Rey o S’Alamera.

L’equip de govern de l’Auntament estava atònit, què li passava als ciutadans? I quan va sorgir una Plataforma nova per aglutinar aquest moviment ciutadà varen decidir deixar tot el treball que estaven fent de costat, els viatges a Fitur, les rates del Boulevard Abel Matutes, les intervencions a les Figueretes, el nou institut, ...i que era el moment d’intervenir i donar una solució per millorar la vida dels ciutadans que ja actuaven com els fameliars però en lloc de feina o menjar era Vara de Rey o S’Alamera.

Algú regidor o el mateix alcalde, amb molt bon criteri va decidir que s’havia de consensuar amb l’oposició perquè ja havien trobat el remei: Una enquesta no vinculant, sii, aquest seria el remei, això ho solucionaria tot, però, sempre als contes hi ha un però, només podrien opinar els vilers, la resta no

I així va ser com els vilers varen ser feliços i varen menjar anissos!