En inaugurar-se el Gran Hotel d’Eivissa el dia 3 de juny de 1933, aquest es convertí en loferta capdaventera d’allotjament turístic de l’illa, pero no era, ni molt menys l’únic establiment que oferia els seus serveis en aquell moment. De fet, era la peça que sobresortia dins un mercat excepcionalment ben dotat. A la ciutat d’Eivissa existien les dues fondes tradicionals, Comercio i La Marina, a les que s’afegien els establiments tot just inaugurats: la pensió Mediterránea i els hotels Balear i España. L’any següent encara s’hi afegiria l’hotel Isla Blanca, dotat de 50 habitacions i d’un nivell de confort molt semblant al del Gran Hotel. A Santa Eulària ja s’havia obert el Buenavista que s’afegia al Cosme i al Royalty. A Sant Antoni estava a punt de ser inaugurat l’hotel Portmany, una oferta d’alt nivell clarament superior a les pensions Esmeralda y Miramar. També a Sant Antoni tardarien poc a obrir les seves portes els hotels Ses Savines i San Antonio. Fins i tot a Formentera obriria un negoci turístic destacat, l’hotel IFA, situat a Can Marroig.
Entre 1932 i 1934 el turisme visqué a Eivissa un creixement explosiu tot seguint l’exemple del que passava a la veïna illa de Mallorca, que ja era la veritable capital turística d’Espanya i un dels principals centres d’estiueig del Mediterrani. No deixa de ser sorprenent, però que la Gran Depressió de 1929 no afectés als fluxos turístics mediterranis que sobrevisqueren sense problemes els anys 1930 i 1931. L’any 1932 s’enregistrà un sobtat increment en el nombre de turistes que arribaren a Mallorca i l’any següent encara hi hagué un petit increment addicional, però la tendència s’estroncà l’any 1934, quan les estades turístiques comptabilitzades a Mallorca començaren a caure, inaugurant una nova trajectòria confirmada un any més tard.
Que passava? doncs que la pèssima conjuntura política començava a passar factura. En primer lloc la República Espanyola visqué continuats episodis d’avalots i amotinaments que finalment desembocaren en l’aixecament d’Astúries l’octubre de 1934. A més a més, l’expansionisme del feixisme italià portà vents bèl·lics al Mediterrani. Els viatges de plaer pel Mare Nostrum esdevingueren una idea arriscada i poc atractiva i la situació pre-bèl·lica deprimí la demanda turística.
El canvi de circumstàncies no era una bona notícia per a la flamant indústria turística eivissenca que necessitava una demanda creixent i solvent per omplir els establiments tot just inaugurats. Joan Villangómez tractà de superar la situació reduint els preus del seu establiment que baixaren de 12,50 a 10,00 pessetes per a l’habitació més barata i de 25,00 a 20,00 per a la més cara. A la vegada cercà un professional de l’hoteleria que es fes càrrec de l’explotació de l’hotel, però no el trobà.
L’any 1936 s’inicià amb mals auguris, els vents de guerra s’estenien per Europa i acabaren esclatant a Espanya en primer lloc. Un cop iniciada la Guerra Civil de seguida tancaren tots els establiments dirigits al gran turisme internacional i els militars aixecats ràpidament prengueren possessió de les seves instal·lacions.
L’hotel Isla Blanca passà a ser la seu de la comandància Militar d’Eivissa i Formentera, l’edifici del Gran Hotel allotjà diferents organismes militars com la Jefatura de Aviación i el temible Juzgado Militar.
A Sant Antoni i Santa Eulària els hotels tancaren, però alguns d’ells saberen reobrir les seves portes poc després. El 23 de juny de 1937 el Diario de Ibiza publicava aquest sorprenent anunci: “Hotel Ses Savines. El pasado día 20, este acreditado hotel de la ponentina villa de San Antonio, ha vuelto a abrir al público”. Un any després L’hotel de Sant Antoni havia castellanitzat el seu nom i s’anunciava com a Savinas o Sabina i oferia en els seus anuncis: “¡Playa, Baños, Sol!”. En aquell moment només quedaven oberts a Vila les fondes Comercio i La Marina i l’hotel España. L’any 1940 reobrí l’hotel Portmany i després ho feu el Buenavista.
La guerra no sols destruí vides i esperances, també deixà greus cicatrius sobre el teixit empresarial eivissenc i el turisme no en fou una excepció. L’hotel Balear, situat a Vila, a la carretera de Sant Antoni, ja no tornà a obrir i el seu edifici fou adquirit pel metge Alcántara per obrir-hi una clínica. L’esplèndid Isla Blanca, el segon gran hotel de Vara de Rey, també tanca definitivament, reconvertit en pisos i locals comercials. En els seus baixos s’hi situà una entitat emblemàtica per a la societat eivissenca, Ebusus.
El Gran Hotel tampoc va sobreviure en el seu format original. L’any 1946 l’edifici fou retornat al seu propietari, el metge Villangómez, però havia perdut tot l’esplendor que el caracteritzava deu anys abans. Aquell any l’establiment reobrí les seves portes de la mà d’un grup d’onze empresaris entusiastes liderats per Ildefons Pineda però la seva oferta era molt més modesta, ara era l’Hotel Ibiza, simplement.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.