Una part de l’illa d’Eivissa s’està especialitzant en rebre turistes que venen atrets per la seva oferta d’oci nocturn. Aquest és un fet que genera conseqüències ben evidents sobre l’oferta turística: una especialització que ja comprovàrem en els dos articles anteriors d’aquesta sèrie. Ara anem a veure com afecta aquesta especialització a la distribució geogràfica dels preus.
Les nostres dades procedeixen d’un mostreig sobre els hotels de les illes Balears que tenen la categoria tres estrelles i ofereixen el règim d’estada “habitació i esmorzar” –Bed and Breakfast, BB, en terminologia hotelera–. La mostra inclou un total de 150 hotels situats a Mallorca, Eivissa i Menorca.
Es recolliren els preus dels mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2015 i 2016 per tal de treure’n un promig estable i estadísticament significatiu. També es recolliren tot un conjunt d’informacions que defineixen tant l’oferta individual de cada hotel: el nombre d’habitacions, les ofertes gratuïtes de complements com wi-fi i pistes esportives, la dimensió dels jardins i piscines, etc. com la seva posició respecte a la platja i la costa. Aquestes dades foren incloses en un model economètric que utilitza una tècnica denominada Regressió hedònica amb variables dicotòmiques. Aquesta tècnica, que no descriurem ara, calcula el preu mínim bàsic i va afegint suplements –positius o negatius– en funció de les característiques que ofereix cada hotel. De fet el model ens serveix per ponderar individualment quant pesa cadascun dels elements de l’oferta de cada hotel en la formació del preu d’aquest.
Una de les possibilitats d’aquesta tècnica consisteix en valorar la destinació dins la qual un determinat hotel està inclòs, és a dir, comprovar si tots els hotels d’una determinada destinació són més cars o més barats que la mitjana de tota la mostra una vegada exclosos la resta d’elements que configuren la seva oferta. Per aplicar aquesta tècnica a la nostra mostra situarem els cent cinquanta hotels considerats en vint-i-cinc destinacions diferents: cinc eivissenques, quinze mallorquines i cinc menorquines i les valorarem.
Els resultats de la nostra estimació fou que entre aquestes vint-i-cinc destinacions n’existien cinc amb preus significativament per sobre de la mitjana –amb un marge d’error màxim d’un 10%–. Són les cinc que figuren en el mapa de les illes Balears que acompanya aquestes línies. Tres d’elles, Pollença, Alcúdia i Santa Eulària, són destinacions típiques de sol i platja; les altres dos: Magalluf-Palma Nova i Figueretes-Platja d’en Bossa, són famoses per la seva oferta nocturna.
Segons el nostre model, aquestes cinc destinacions són especialment valorades dins l’entorn balear. Podríem dir que els turistes estan disposats a pagar més per anar de vacances a aquests indrets, encara que els hotels en ells situats tinguin característiques ben semblants a les d’altres destinacions. En certa manera, el model estadístic detecta que són indrets amb una “imatge de marca” especialment valuosa.
Les diferències detectades són importants, apareixen representades en el Gràfic 2 en forma de percentatge sobre el preu base. –Aquest preu base seria el d’un hotel ***BB antic, situat en un entorn urbà dens, lluny de la mar, amb una piscina petita, sense jardins pràcticament i que no oferís cap complement.
Tan important com les zones que apareixen són les que no assoleixen aquesta imatge de marca. Entre les 25 demarcacions construïdes n’hi ha d’altres conegudes per la seva vida nocturna com la Platja de Palma i Sant Antoni de Portmany, però que no gaudeixen de la possibilitat de cobrar sobrepreus associats a aquesta característica. La imatge de marca associada a la vida nocturna no és compartida per la resta de destinacions, sinó que és distintiva i específica d’aquestes dues zones: Magalluf-Palma Nova i, especialment, Figueretes-Platja d’en Bossa.
Una diferència de preu tan marcada com la que apareix en aquesta última destinació eivissenca i a Magalluf-Palma Nova ens indica que ha estat invertit l’ordre jeràrquic tradicional dins l’oferta turística. Les discoteques, com els restaurants o les botigues sempre havien estat considerats “oferta complementària” respecte de l’allotjament turístic. Ara resulta que el principal atractiu d’aquestes dues zones són les discoteques, i l’allotjament un complement d’aquestes. El model de “sol i platja” s’està substituïnt.
Els turistes que volen gaudir de les discoteques, estan disposats a pagar bastant més que la mitjana per contractar un allotjament proper al seu centre d’interès i estan disposats a fer-ho perquè estan pocs dies a l’illa, molts menys dies de mitjana que no els turistes que volen gaudir del clima, del sol i de la platja.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Periódico de Ibiza y Formentera
De momento no hay comentarios.