Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció a l’hora de fixar-me en determinades qüestions de geopolítica és com de sorprenents resulten algunes capitals de determinats països. Per exemple, Rússia va canviar la seua capital. Abans era la dinàmica ciutat de Sant Petersburg, situada a la vora de la Bàltica, un dinàmic port comercial, en una ciutat que havia fet la revolució industrial i que es podia comparar amb qualsevol ciutat de l’antiga Lliga Hanseàtica. L’any 1918, emperò, es va decretar que Moscou seria la capital de la República Socialista Soviètica de Rússia. I, continuant amb la tradició, malgrat que el senyor Vladimir Putin és de Sant Petersburg, la capitalitat de Rússia no s’ha mogut de Moscou. Supòs que remoure tot l’aparell burocràtic que comporta la gestió de Rússia no deu ser fàcil. I que, per aquest motiu, bàsicament, no es recupera la capitalitat que seria més lògica, la de Sant Petersburg.

Si és il·lògic i fins i tot incomprensible que Moscou sigui la capital de Rússia no ho és menys que Ankara ho sigui de Turquia. Amb moltíssima diferència, la ciutat més dinàmica, més poblada, més ben comunicada, més cosmopolita i més ben equipada de tot Turquia és Istanbul, l’antiga Constantinoble. Per què, idò, amb la creació de la República de Turquia, a imatge i semblança de la jacobina França, es va decidir que Ankara en fos la capital? Què té Ankara per ser la capital de Turquia? Mai no ho he entès. Crec que encara estaria més justificat que en fos la capital Izmir (Esmirna) o fins i tot Antàlia. Però no, varen decidir que la capital havia de ser al mig, allà, enmig de l’estepa i del rostoll.

I la capital d’Espanya? Vist amb una mica de perspectiva històrica, quin sentit té que sigui Madrid? Certament, només té una explicació possible. I hi tornaré una mica més endavant.

Quina hauria d’haver estat, amb una mica de lògica, la capital del Regne d’Espanya? La primera idea que em ve al cap és que la ciutat més indicada per a aquesta capitalitat era, a principis del segle XVI, Lisboa. Quan Magallanes conquista la famosa illa de Guam per als espanyols ho fa partint de Lisboa, i amb una tripulació formada bàsicament per portuguesos. Si els Àustries haguessin decidit que la capital de la corona espanyola fos Lisboa, probablement s’haurien estalviat, al segle XVII, la independència de Portugal. I, al segle XX, el Premi Nobel José Saramago no hauria hagut de fer mans i mànigues per convèncer els seus conciutadans de les bondats de tornar a una nova confederació ibèrica. De rebot, també probablement, perquè es tracta d’una ucronia totalment indemostrable, si Portugual no s’hagués independitzat d’Espanya Catalunya hauria tengut més fàcil de fer-ho. I ara ens estalviaríem tot l’estira-i-arronsa del procés, i totes les seues tensions i qüestions derivades.

Sembla clar que, per molt diversos motius, a principis del segle XVI, la capital més adient per a Espanya era Lisboa. Però, encara, suposant que no fos Lisboa, pens que només hi havia una alternativa clara: em referesc, naturalment, a la ciutat de Sevilla. Castella i Porgual estaven en ple procés d’expansió per Amèrica, per Àfrica i per Àsia. En el futur deurien molt a aquesta expansió i a la seua característica de potències colonials (com també ho varen ser Anglaterra, França o Holanda). Les ciutats des d’on s’iniciava tot aquest procés de colonització eren Lisboa i Sevilla. Qualsevol de les dues ciutats, per tant, hauria estat una capital d’Espanya totalment lògica.

Però alguns il·luminats, o n’hem de dir alguna altra cosa?, varen acabar preferint Madrid. I el fet que escollissin una ciutat petita, poc dinàmica, poc activa comercialment, allunyada del món, ens diu molt de les elits que la varen escollir i de les raons per les quals ho varen fer. No volien que la capital fos allà on hi havia la gent, allà on hi havia moviment econòmic, allà on hi havia dinamisme comercial, allà on es bastien naus per solcar l’oceà, allà on la gent treballava i s’espavilava. No, volien que la capital fos lluny de la gent. I ho volien perquè temien la gent. No volien servir la gent, sinó tenir-la dominada.

Per això, i tot just per això, varen fer l’esguerro d’escollir Madrid. I a Sevilla s’ho varen empassar com si res. Lisboa, en canvi, va esdevenir la capital de Portugal i de la Lusitanitat. Ara tothom dóna per fet que la capital de Catalunya és Barcelona. Però a un servidor li anirien igual de bé València o Palma. O Tortosa, que geogràficament queda just al bell mig del país.