OPINIÓN | Bernat Joan i Marí

Lisístrata: vaga de sexe

| Eivissa |

Valorar:

Una de les obres del teatre clàssic grec que més s’han representat al llarg de la Història ha estat la Lisístrata d’Aristòfanes. L’argument és molt senzill: les dones decideixen no cohabitar amb els seus marits fins que aquests deixin de guerrejar. Mentre hi hagi guerra, no hi haurà sexe, els diuen les dones, reunides en assemblea, sota el lideratge ferm de la imaginativa Lisístrata i la seua aliada Mirrina.

Aristòfanes ha passat a la Història com a autor satíric, pacifista, altament conservador, una mica bufonenc, però sempre punyent i àgil en l’ús de la llengua i dels recursos literaris i teatrals. No debades, entre els satírics, és considerat el número u amb molta diferència. Lisístrata és una delícia per posar-la en escena. Amb petites adaptacions, relativament fàcils de fer, es pot adaptar a públics molt diversos, i la poden representar des de grups teatrals principiants i aficionats fins a companyies de les més bregades. Lisístrata, per dir-ho d’alguna manera, ho aguanta tot.

Però, podria ser també un element desencadenant d’acció? He fet una mica de recerca, no gaire, i he buscat vagues de sexe que s’hagin pogut emmirallar en la nostra clàssica. I n’he trobat unes quantes. Per exemple, a la república de Togo, allà pels anys norantes, l’activista Isabelle Amengaux, líder de l’oposició, va muntar un grup de dones que, sota el lema "Salvem Togo", varen promoure una vaga de sexe entre les dones de líders del règim per intentar fer caure el president Faure Gnassingbé. No ho varen aconseguir, en primera instància, però degueren emprenyar una mica.

El 2003, a la vesina Libèria, una al·lota anomenada Leymale Gbowe va organitzar una associació anomenada Women of Liberia Mass Action for Peace, que va promoure una vaga de sexe que abastàs dos bàndols en guerra per tal d’aconseguir la pau. Segons valoracions post-conflicte que es varen realitzar en els anys següents, aquesta vaga va tenir impacte en la resolució del conflicte.

El 2009, a Kènia (observem que algunes d’aquestes vagues més conegudes han tengut lloc a països d’Àfrica), un grup de dones liderades per la dona del president de la república i la dona del vicepresident, varen fer vaga de sexe perquè els líders del govern s’entenguessin amb els de l’oposició. Sembla que el fet que fessin pública la seua vaga i que n’esbombassin les raons va provocar que el president i el vicepresident entrassin ràpidament en contacte amb els líders de l’oposició per tal de solucionar el conflicte.

El mateix any, un grup de dones d’Irka, a Turquia, estaven angoixades perquè patien problemes d’abastament d’aigua i no hi havia reacció per part dels mascles de la comunitat. No devien tenir tantes ganes de dutxar-se com elles. I així s’estalviaven d’haver de sembrar hortalisses i regar-les. En fi, les valentes dones d’Irka es posaren en vaga de sexe i els homes de la població posaren fil a l’agulla per abastar d’aigua com tocava aquell lloc d’Anatòlia.

Després d’Àfrica i d’Àsia menor el lloc que concentra més vagues de sexe és Colòmbia. N’hi he localitzades tres. El 1997 el general Manuel Bonnet va demanar públicament a les dones dels guerrillers de les FARC i dels narcotraficants que es posassin en vaga de sexe fins que els seus marits no abandonassin les seues activitats. No tenim dades sobre el seguiment que pogués tenir aquesta vaga de sexe ni sobre els efectes. Però no degueren ser gaire importants, atenent al fet que la pau amb la guerrilla no s’ha fet fins fa devers un any. Al districte de Pereira, al mateix país sudamericà, l’any 2006 es va produir una "Huelga de piernas cruzadas" per frenar la violència entre bandes juvenils. Tot sigui dit de passada, només a Pereira, hi havia hagut quatre-cents vuitanta morts per aquest motiu. O siga que bé s’ho valia. I l’any 2011, a Barbacoa (també a Colòmbia) les dones varen muntar una vaga de sexe perquè s’arreglàs la carretera.

Seguint la ruta mundial i sense sortir de l’any 2011, trobam una vaga de sexe a Mindanao (Filipines), una illa caracteritzada per una enorme violència política. Hi trobam un grup de dones que fan una crida a les seues conciutadanes perquè no cohabitin amb els seus marits, companys, nòvios o el que sigui fins que no s’hagi posat fi a la violència imperant al lloc.

Però no tot passa a terres tan llunyanyes. El mateix 2011 Bèlgica va batre tots els rècords de país europeu sense govern. Ja cansada de la situació, la senadora socialista Marleen Temmerman va cridar a la vaga de sexe.

Potser no estaria de més que les parelles dels actuals membres del govern espanyol, del Tribunal Constitucional, i de diverses fiscalies optassin per la vaga de sexe. Vaga que supòs que serà forçada per a tota la riuada de policies i guàrdies civils que l’Estat ha desplaçat a Catalunya per evitar el referèndum que tendrà lloc l’1 d’octubre.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.