P. Bonnín31/10/17 5:26
TW2

El nom Colón no té cap significat en castellà. Per contra Colom, en català, significa en castellà Palomo, en italià Colombo, en llatí Columbus, en anglès Dove, en francès Colomb, en alemany Taube, etc. Tots aquests noms eren adoptats per jueus que en hebreu es deien Jonàs o Yonah, el nom del profeta. La traducció del nom hebreu a l’idioma de l’entorn era una pràctica estesa en les comunitats jueves de la diàspora. Això vol dir que els Colom eren jueus i es convertiren quan no tingueren altra alternativa. Hi ha molts indicis que condueixen a un Cristòfor Colom criptojueu. Es deia Joan (nom bíblic) i ho canvià per Cristòfor (Christo ferens, el portador de Crist) per tal de demostrar públicament el seu cristianisme i evitar la persecució inquisitorial (tenia motiu, el 1400 un Colom fou cremat al fogueró a València condemnat per la Inquisició). L’almirall només se’n va poder lliurar –ell, la seva família i els seus béns– per una concessió a perpetuïtat de Ferran el Catòlic, qui d’altra banda no complí cap de les "capitulaciones de Sta. Fe", escrites en castellà i que per això va firmar amb la traducció fonètica del seu nom: Colón.

2.- A més del nom, Nito Verdera pot relacionar l’almirall amb altres Colom poderosos afincats a Eivissa des d’abans del s. XIV: el procurador Francesc Colom, el recaptador d’impostos portuaris Guillem Colom o bé el síndic Bernat Colom. Els Colom eren gent ben relacionada i amb una extensa família que arribava a França i a Itàlia, com per exemple el famós talmudista Joseph Colom (Chambéry 1420-Pavia 1480).

3.- Tant Cristòfor (Joan) Colom com el seu germà Bartomeu, seguint la tradició dels jueus d’Eivissa, illa del Regne de Mallorca, varen estudiar cartografia (els cartògrafs jueus del Regne de Mallorca tenien fama mundial), idiomes i aprengueren de ben joves l’art de la navegació. A Eivissa la gent vivia pràcticament dins la mar i per mar es comunicava d’una punta a l’altra de l’illa. Colom podia afirmar, com el cronista reial Ramon Muntaner: sóc català de nació, ciutadà de Mallorca i veí d’Eivissa (Muntaner en fou batle).

4.- Nito Verdera ha demostrat que l’idioma matern de Colom era el català en la forma dialectal eivissenca i que usava el castellà com a idioma vehicular, tant a Castella com a Portugal. On alguns investigadors hi volen veure influència genovesa, hi ha simples catalanismes, fins i tot en la sintaxi i en la castellanització de conceptes catalans. Colom va escriure en català al seu protector i financer jueu valencià Lluís de Santàngel, el primer que va rebre noves de la bona eixida del viatge del descobriment. La puntuació usada en els seus escrits és la que s’emprava en els documents de la Prebosteria eivissenca i de la Cancelleria de Barcelona, com va demostrar la professora Estelle Izarry, de la Universitat de Georgetown.

5.- Ferran el Catòlic va incomplir les "capitulaciones de Santa Fe" i va enviar en Bobadilla al Nou Món perquè apressés en Colom i el fes tornar carregat de cadenes. La historiografia oficial ho justifica amb una malversació de diner públic, cosa poc creïble ja que Colom tenia la potestat de virrei i podia fer i desfer com volgués. Altres diuen que era per ser criptojueu. Nito Verdera explica que el gran secret de Colom no era ser jueu convers que hagués judaïtzat. El gran secret era que Cristòfor Colom, quan era jove, havia combatut en la guerra civil catalana (1462-1472) a favor de Renat d’Anjou, oncle de Lluís XI de França, i contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic. Els reis no perdonen a qui ha posat en perill l’herència de la corona. Ferran el Catòlic volgué castigar Colom i a través d’ell als catalans. La reina Isabel tragué les castanyes del foc a l’almirall i manegà el conflicte de manera que els beneficis del descobriment, fet i finançat per Catalunya-Aragó, anessin completament a Castella. D’aquí els embulls de la historiografia oficial.

6.- Només un investigador que, a més de rata de biblioteca com Nito Verdera, tingui profunds coneixements de nàutica i de les costes marítimes, tant de les illes Pitiüses com de la terra

descoberta al Nou Món, pot relacionar la toponímia colombina d’Amèrica amb la del lloc d’origen de l’almirall. Com a pilot de la Marina mercant que solcava les costes americanes, Nito Verdera gaudia d’uns coneixements previs a la seva investigació que no té –que hom sàpiga– cap altre investigador. Per això, no només ha pogut esbrinar la toponímia, sinó també els profunds coneixements cartogràfics que posseïa Colom de l’oceà Atlàntic ja en el segle XV-XVI basant-se en els seus càlculs, que han estat confirmats científicament al segle XX per la NASA, amb tot el modern l’instrumental que posseeix. Fan riure les afirmacions que Colom no sabia on anava i que tant el Reis Catòlics com els jueus conversos que finançaren el primer viatge s’haguessin fiat de les cabòries d’un teixidor genovès, esdevingut mariner per art de màgia.

Al meu parer, la contribució de Nito Verdera als estudis colombins, indicant la possibilitat que l’almirall fos eivissenc o criat a Eivissa, és una de les més sòlides, acurades i enriquidores. Si Nito Verdera tingués l’ajuda financera necessària, sens dubte que podria crear un equip d’investigadors joves que amb una recerca constant convertissin la tesi del Colom eivissenc en una veritat científica irrebatible. Cap altre tesi sobre l’origen de Colom és tan honrada i ben fonamentada com l’eivissenca.