Fanny Tur RieraEivissa04/02/18 4:01
W0

La darrer vegada que vaig compartir una vetllada amb Manel Marí va ser el passat estiu a casa de Xicu Lluy i Elena González, on va presentar Tavernàries, el seu darrer poemari, que havia obtingut el Premi València de poesia de la Institució Alfons el Magnànim. Aquell diumenge 13 d´agost, a la terrassa, envoltats per la rotunditat de les murades i els perfils de Dalt Vila, Manel va convertir un acte lúdic i literari en un homenatge a l’amistat i al record de l’enyorat Xicu. Acompanyat de Pau Sarradell i Elena, va llegir alguns dels poemes del seu darrer llibre. Que poc sabíem aquell sol post que era el darrer de veres. Que poc sabia que era la darrer abraçada que li donava, el darrer fins aviat. Aquell capvespre, cada vers recitat va esdevenir un brindis. L`acte va tenir l´alegria de la retrobada mesclada amb el gust de la nostàlgia per l’amic que havia marxat. Ara ja son dos.

Dos mesos abans m´havia enviat un missatge per mirar de trobar-nos a Mallorca, aprofitant que viatjava per fer tres o quatre ‘bolos’, com va dir ell, amb els amics Sebestià Alzamora, Pep Lluís Aguiló i Pere Joan Martorell. La ruta els va portar a Lloseta, Manacor i Santanyí. Anys abans, en el 2009 i 2010, vaig tenir el privilegi de compartir dos viatges poètics amb tots ells a Tessalònica i a Lisboa, de la mà de l’Institut Ramon Llull, i a on també ens varen acompanyar Nora Albert i altres escriptors de les Illes. Temps després, tot i la modèstia de l’homenatge, va agrair il.lusionat ser l’Escriptor del mes de la Biblioteca Municipal d`Eivissa coincidint amb el seu 40è aniversari. Potser semblava que li dedicàvem massa aviat, però ja havia aconseguit alguns dels premis literaris més importants de les lletres catalanes, com el Miquel Àngel Riera per Poemes en gris; el Baladre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, per Patrimonni dels dies; el Senyoriu d´Ausiàs March de Beniarjó; el Mallorca de Creació Literària per No pas jo; el Ciutat de Palma-Joan Alcover amb El tàlem o el que he mencionat abans. Tots aquests guardons eren, son, reconeixements públics d`uns poemes directes, que o et fereixen o t’acaronen, com la vida, com l´amor, com l´amistat. Els versos de Manel Marí poden ser la crònica d’una jornada, d´un moment o el relat d´una vida sencera. Els temes poètics dels seus llibres poden girar al voltant d´un sentiment, un moment viscut, un estat d’ànim o l`alegria d’una nit de farra i una ampolla de vi compartida.

Perquè els grans poetes saben trobar i troben música en cada escena i en cada racó de l’ànima. I Manel ho era. Però també era una persona divertida, emotiva, propera, sensible, transparent. Com deim a Eivissa, un bon jan. Fins sempre estimat, i gràcies per haver-me deixat compartir alguns moments de la teua vida. Et recordaré amb el teu capell i el teu somriure fràgil.