Opinión/Bernat Joan i Marí

Europotencial eivissenc

|

Valorar:

Fa una temporada que qui signa aquest paper està embrancat en la promoció de la idea que fa falta una Agència Europea del Multilingüisme, que serveixi per regular les relacions interlingüístiques a Europa, així com els fluxos d’ensenyament-aprenentatge de llengües a la nostra part del món. De la mateixa manera que hi ha una Agència del Medicament que regula les condicions en què es poden comercialitzar medicaments en el si de la Unió Europea, pens que hi hauria d’haver una agència similar que vetllàs per la qualitat lingüística i pel manteniment de la diversitat existent a Europa. Fruit d’aquests desvetllaments, fa uns mesos vaig publicar l’assaig “For a European Agency for Multilingualism”, de la mà de la Fundació Maurits Coppieters, amb seu a Brussel·les. Assortadament, la idea ha anat fent camí, i ja compta amb el suport de la Xarxa per Promoure la Diversitat lingüística (NPLD, en les seues sigles en anglès), l’Oficina Europea per a les Llengües Menys Usades (EBLUL), la potent xarxa EUROLANG i, per descomptat, de la Fundació Coppieters i l’Aliança Lliure Europea (ALE). Amb tots aquests suports, vàrem presentar la idea en un encontre de la Comissió d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE) aquest passat mes de maig, en sessió celebrada a les Corts Valencianes. Em va fer molta il·lusió que fos precisament el Parlament valencià, un parlament nostre, el que acollís aquelles jornades sobre política i planificació lingüística, on vaig comptar amb el suport inestimable d’amics i col·legues com Ferran Suay, de la Universitat de València, C. O’Riolain, de la Universitat de les Higlands (Escòcia) o Cor van der Meer, de la xarxa Mercator, actualment amb seu als Països Baixos.

En la proposta d’Agència Europea del Multilingüisme, em vaig permetre la llicència de proposar possibles seus per a l’esmentada agència, si algun dia passa de la condició de projecte a fer-se realitat. I hi vaig incloure, naturalment, l’illa d’Eivissa. Crec que Eivissa seria un lloc ideal per acollir una seu d’aquestes característiques, especialment tenint en compte la pluralitat existent a la nostra illa, el coneixement que se’n té a nivell global i el fet que crec no exagerar si dic que pot constituir, a molt petita escala, un laboratori del que podria ser la futura ciutadania europea.

A Eivissa hi ha parlants de devers dues-centes llengües diferents, comptant-hi les europees i les de la immigració. De fet, comptam amb comunitats importants de parlants de llengües com l’alemany, l’italià, el francès o l’anglès. També hi comença a haver parlants de llengües eslaves (com ara el rus, el txec o el búlgar). I, en qualsevol cas, comptam amb parlants nadius de les llengües de major abast a nivell de comunicació internacional: hi ha residents que parlen anglès –la vertadera interllengua mundial-, xinès –la llengua amb més parlants nadius del planeta-, espanyol –parlat per més de quatre-cents milions de persones arreu del món-, àrab –també parlat per centenars de milions d’humans-, portuguès, tàgalog o wòlof –una de les llengües més parlades d’Àfrica. A través de parlants nadius residents a Eivissa podem comunicar-nos amb tot el món, pràcticament. I, encara, si algun dia aconseguim fer del català la llengua pública comuna de les nostres illes, augmentarà sensiblement aquest potencial, i se li donarà coherència (ara no en som conscients, en part, per l’esfilagarsament que suposa el fet que la nostra llengua, la llengua pròpia de les nostres illes, no siga efectivament la llengua pública comuna del país).

Comentar

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Don Bern t Groc
Hace 13 días

Però en eivissenc o catala ?

Valoración:menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1