Des que vaig començar a treballar a TEF, ara fa deu anys, els meus companys d’informatius i jo hem conviscut amb la possibilitat (i el temor) d’haver de passar-nos al castellà. No parlaré d’una amenaça constant, perquè seria sense dubte exagerat, però recordo diverses ocasions on se’ns ha fet saber la pressió que estava exercint l’equip comercial per canviar d’idioma i resultar així ser més atractius per als possibles anunciants. Sé que la redacció no hauria reaccionat bé. Sé que hauríem lluitat per convèncer qui fos que més val perdre sous, que essència. Dic que ho hauríem lluitat, però també dic que mai ha fet falta. Ningú ha sucumbit (de moment) a la temptació dels diners fàcils (o més fàcils) i des de la direcció d’aquesta casa han defensat sempre la necessitat de seguir fent programació en eivissenc. L’últim avís de l’equip comercial fins a la data va arribar farà cosa d’un any. Uns dies després la directora es reunia amb la consellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur (aprofito per dir que em sembla una de les millors polítiques que han tingut i tindran mai aquestes Illes i que és inqüestionable la seva lluita en pro de la cultura en general, i de l’eivissenca en particular). Semblava per tant que tot acabaria bé. Mentre des del departament de Comptabilitat de TEF es tramitava la subvenció, naixien nous programes a la tele i altres començaven a teixir-se. Els sous que estaven a punt d’arribar de Mallorca, havien de servir per donar-nos una empenta, per respirar una mica, potser també per créixer, però com a mínim per mantenir-nos com estem. La negativa del Govern balear a atorgar-nos la subvenció ens ha deixat tocats. Des de la Gerència han decidit cancel·lar un programa per falta de recursos i no sé si vindran més retallades. Però vull ser optimista. Crec que la nova línia de subvencions que ha obert l’executiu autonòmic per ajudar els mitjans audiovisuals que emeten en català és, per ella mateixa, una bona notícia. Vull pensar que altres institucions es plantejaran convocar ajuts similars (estic pensant en el Consell o ens els Ajuntaments) i que l’any que ve complirem amb els requisits per obtenir els sous que sí rebran altres mitjans com Canal Cuatro, Cadena Ser Menorca o Ràdio Illa (si no hi ha cap ràdio o televisió eivissenca entre els beneficiaris, és perquè no n’hi ha cap que emeti en català a excepció de nosaltres). Tant de bo que aquest episodi hagi servit perquè alguns reflexionin sobre la feina que està fent una televisió petita com la nostra per protegir allò més gran que tenim: cultura, tradició i llengua.