El passat 31 de gener el grup municipal socialista de Santa Eulària, igual que també ho varen fer companys d’altres ajuntaments i del Consell d’Eivissa, va presentar per aprovació del Ple de l’Ajuntament, una proposta pel reforç i la posada en valor de les mesures contemplades en el Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere.

La Llei de Violència de Gènere va ser aprovada l’any 2004, pel govern de Rodríguez Zapatero, amb un ampli consens polític per dotar d’eines jurídiques i donar visibilitat a la lluita contra aquesta xacra que és la violència masclista. A la violència de gènere hi ha una clara càrrega de dominació i de poder de l’home sobre la dona que la diferencia de la violència domèstica, que per altra part segueix estant tipificada com a delicte a l’article 173.2 del codi penal.

Als darrers 10 anys s’han produït a Espanya 788 assassinats relacionats amb violència de gènere i el mateix dia que havíem de debatre aquesta proposta al ple de Santa Eulària, ens vàrem aixecar coneixent una nova mort, una nova vida arrancada en mans d’un home sense escrúpols.

Vull preguntar a les dones que formen part de la bancada del Partit Popular que componen l’equip de govern, si davant aquestes notícies no consideren que hi ha prou motius per donar suport a aquesta proposta que havíem presentat i que el que proposava en un dels punts de l’acord era simplement no donar suport a cap acord polític si aquest implica suprimir o reduir la protecció de les dones.

La resposta va ser ‘no’; no varen donar suport a aquest punt de la nostra iniciativa, i no ho varen fer perquè el seu líder, el Sr. Pablo Casado, no vol comprometre un futur pacte amb forces polítiques d’ultra dreta, encara que això comporti desprotegir les dones. És a dir: qualsevol cosa amb tal de governar.

Aquest punt de la proposta va ser precisament defensat per part del Partit Popular per una dona, la regidora Ana Costa, qui no va tenir cap reparo en llegir fil per randa el discurs del seu partit, el discurs per votar NO al punt 4 que diu exactament:

«En aquest sentit, rebutjar l’adopció de qualsevol tipus d’acord, explícit o implícit, amb formacions que plantegen la supressió o reducció de les mesures de protecció de les dones, donant la cobertura a polítiques irresponsables que comporten un altíssim risc d’agreujar el problema».

El Sr. Alcalde i candidat al Consell d’Eivissa, votant NO juntament amb el seu equip (on hi ha 4 dones de 12 regidors que són en total), va deixar molt clar les seves prioritats polítiques i les seves intencions en matèria de violència masclista. Lamentable i preocupant és que les nostres institucions puguin arribar a estar en mans d’ideologies que neguen la violència de gènere i que, per poder governar, no els importi perdre importants eines com la llei de violència de gènere que amb molt d’esforç i de consens es varen aconseguir per part de la nostra societat.

Però el reality show que ens ofereix el Partit Popular no va acabar en aquest debat: aquesta mateixa proposta va ser sotmesa i presentada pels nostres companys del PSIB, al Parlament de les Illes Balears, on el Sr. Company, qui també segueix suposadament ordres del Sr. Casado, va votar a favor.

Sr. Marí: com s’entén tot això? Que el Partit Popular en sorprengui dia sí i dia també amb aquests canvis d’opinió no és res nou, però no juguin amb les polítiques en defensa de les persones, i més en aquest cas, contra aquesta xacra que es diu violència masclista