En Pilot i es de sa cresta varen pactar fer embarcar es altres i a ell deixar-lo estar. Sobre sa carrossa em vaig inventar algunes estrofes i les vaig cantar. Sa gent que escoltava no pot pensar per quin motiu jo la vaig crear.

En estos días se cumplen 30 años del nacimiento de Aires Formenterencs. En Xumeu, en Xicu i en Santi hace tres décadas que le dan a la flaüta, el tambor, la mandolina, el llaüt, l’espasí, la guitarra y por supuesto a las imprescindibles castanyoles. Canciones muy mediterráneas con el mar, la sal, la tierra y la gente de la isla como base. Visc a una illa tranquil·la que com totes ses illes la roda la mar, gent de pell forta i cremada pes sol i sa terra i que tot mos han dat. Visc a Formentera se ha convertido en el himno no oficial de la isla y describe perfectamente el carácter isleño: Es nostros costums pagesos que entranyen històries d’un temps molt llunyà i aquella vella flaüta que es so fa plorar.

Aires Formenterencs forman parte del paisanaje de la isla. Son de la familia, son de casa. Y a veces eso hace que no se les valore lo suficiente. Su aportación a la cultura popular de Formentera es impagable. Su legado será apreciado por las próximas generaciones. Tres-cents anys han passat ja d’aquell gloriós moment, tres-cents anys de camps llaurats, llàgrimes de sal i vent. Que són pàgines enrere i no quedaran en blanc mentre em quedi un fil de veu per poder seguir cantant. Escolteu-me germans meus, aquesta branca de pi; la sàvia que dins hi corre és la sang del meu país. Las letras que mayoritariamente compone Xicu están cargadas de sentimiento isleño y la música de Xumeu es fruto de años de investigación en el folklore de Formentera.

Nits clares i estrellades, amb llàgrimes en es ulls, els aixec i mir el cel i record sa meua terra.