Com sortir del brèxit

Ara, emperò, tampoc no està del tot clar que Anglaterra vulgui. I no parl de la gran manifestació que hi va haver a Londres de gent partidària de romandre dins la Unió Europea (és l’única manifestació que hi ha hagut a Europa que es pugui comparar amb les que s’han celebrat per la independència de Catalunya), sinó del fet que el Parlament britànic no està trobant la fórmula per poder-ne sortir airosament, amb un acord pactat amb la UE. I sortir-ne sense acord no interessa ningú, però molt menys el Regne Unit. Com que el Parlament i el govern de Theresa May no s’entenen, la primer ministra britànica ha optat per anar demanant ajornaments de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. (Hem de recordar, entre parèntesis, que la sortida del Regne Unit de la Unió Europea es va acordar a través d’un referèndum, i que, per tant, des d’un punt de vista democràtic és totalment impecable; també s’ha de recordar que tant Escòcia com Irlanda del Nord varen votar a favor de romandre dins la Unió Europea).

L’última reunió del Consell Europeu ha marcat uns nous terminis. Inicialment, la primer ministra britànica havia demanat fins al trenta de juny per poder renegociar un acord amb la Unió Europea per a la sortida del Regne Unit. El president francès, Emmanuel Macron, era partidari de no donar-los tant de coll. Ja se sap que França sempre ha estat reticent amb la presència del Regne Unit dins la Unió Europea. Ja en la seua època el president Charles de Gaulle va manifestar el seu desig que cap articulació política unificada d’Europa no hi acceptàs el Regne Unit. Per tant, la cosa ve d’endarrere.

Per la seua banda, emperò, la cancellera alemanya Angela Merkel considerava que se’ls havia de donar més coll. I, com sol ocórrer en aquests casos, Alemanya va marcar més la línia que no França. Finalment, hom ha arribat a la conclusió de donar al Regne Unit fins al trenta-u d’octubre de coll per buscar una sortida negociada de la Unió Europea.

Aquest temps de marge dona una nova oportunitat als que són partidaris que el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord continuï dins la Unió Europea, els partidaris, al cap i a la fi, de repensar el Brèxit (per molt democràticament que hagi estat presa la decisió; pensem que una decisió democràtica en pot revocar una altra d’igualment democràtica). Pensem que som a les portes d’unes eleccions al Parlament europeu. En aquestes eleccions, si hi hagués acord sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ja no hi concorrerien els ciutadans de les quatre nacions del Regne Unit. Però la nova situació imposa que sí que hi hagi eleccions al Regne Unit. Per tant, de manera indirecta, la ciutadania es pot tornar a manifestar democràticament a favor de romandre dins la Unió Europea. Veurem qui voten els britànics i veurem quin impacte té. I veurem també quins discursos es fan durant la campanya de les eleccions al Parlament europeu les diferents forces polítiques britàniques que hi concorreran. També veurem si hi torna a haver diferències sensibles entre Anglaterra i la resta de nacions que formen (actualment) el Regne Unit.

Tot siga dit de passada, l’actual Unió Europea, amb els seus líders al capdavant, tampoc no han ajudat gaire els escocesos o els irlandesos del nord (tampoc els gal·lesos), i han preferit optar per mantenir la unitat del Regne Unit abans de mantenir algunes nacions de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord dins la Unió Europea. Fet que demostra, senzillament, les grandíssimes febleses del seu suposat europeisme.

Haurem d’estar atents, per tant, al desenvolupament de la campanya electoral i al resultat de les eleccions al Parlament europeu al Regne Unit. Pot ser una nova oportunitat de repensar-se la sortida de la Unió Europea. I podria ajudar a desfer el camí que s’ha fet cap al divorci entre la Unió Europea i el Regne Unit. I s’hauria d’aprofitar aquesta oportunitat, perquè, des del meu punt de vista, Europa no és completa sense la presència de la seua democràcia més antiga i coherent.