Opinión/Pepa Marí. Consellera de Territori i Mobilitat

La protecció del territori

| Eivissa |

Valorar:
preload
Pepa Marí.

Pepa Marí.

05-05-2019 | ARGUIÑE ESCANDÓN - Archivo

Vagi per davant el meu respecte a una organització ecologista, com és el GEN-GOB, tan necessària a una illa que té una dinàmica de creixement tan forta. On l’especulació i la falta de planificació per part de totes les administracions ens està portant a situacions límits, sobretot en la gestió de l’aigua.

Però m’entristeix profundament que la tribuna que els dóna el respecte col·lectiu es faci servir per acusar sense fonament i escampar mentides o dubtes cap a una gestió més o menys eficient però en cap cas malintencionada, com es dona a entendre.

Respecte a l’aprovació del PGOU del municipi d’Eivissa és fals que el Consell bloquegi la seva aprovació. No es pot aprovar tal com està perquè no s’han completat els requisits legals posats de manifest a l’informe de Recursos Hídrics. El Consell no pot aprovar el text presentat fins que no es resolguin les qüestions plantejades a l’informe mediambiental. Per tant, no busquin mans negres, demanin un creixement sostenible i una millor gestió dels recursos hídrics de la nostra illa i ens tendran al costat.

El PGOU no està bloquejat, es troba a l’ajuntament perquè, seguint la seva tramitació, incorporin les prescripcions mediambientals i d’altres informes sectorials que se’ls han fet arribar. Després podrà continuar la seva tramitació amb les mateixes condicions que fins ara. Està clar que a tots ens hagués agradat aprovar-ho aquesta legislatura. S’ha fet molta feina i creiem que tendra continuïtat. El canvi de legislatura no ha de significar una tornada al punt de partida i entenem que qui governi a partir de juny veurà la conveniència de seguir amb la tramitació ja tan avançada.

L’aplicació del PGOU de 1985 es veu mitigada per modificacions puntuals que s’han anat realitzant i pels mateixos informes que constaten la insuficiència d’aigua, tal com reconeix el mateix GEN.

Respecte a la primera modificació del Pla territorial insular d’Eivissa, tenc la satisfacció d’anunciar que aquest divendres ha tengut lloc el darrer tràmit previ (Comissió de Coordinació de Política Territorial), i ara ja es pot elevar al Ple del Consell Insular d’Eivissa per a aprovació definitiva.

L’aprovació encara no s’ha produït, però els seus efectes ja es deixen sentir des de l’aprovació inicial de la Norma Territorial Cautelar el 25 de novembre de 2016 i la definitiva publicada al BOIB de 29 d’abril de 2017.

Com ens vàrem comprometre, aquesta norma limita la construcció en sòl rústic basant-se en la negociació que vàrem tenir els partits que formam part de l’equip de govern. Els canvis a aquell primer text han set els mínims i sempre d’acord amb al·legacions o informes sectorials que suposen una millora del text sense afectar els objectius inicials ni a l’esperit de la modificació: reducció de les condicions d’edificació dels habitatges en sol rústic; evitar l’excessiva fragmentació i la consegüent urbanització difusa del sol rústic; evitar la construcció en terrenys que comptin amb protecció ambiental, forestals (on tradicionalment no s’havia construït) ni en lloc de risc d’incendis; i introduir mesures d’integració paisatgística i d’estalvi d’aigua.

Vull reiterar que el dia d’avui hem assolit totes les passes necessàries per a la seva aprovació i només esper que en els pròxims dies es pugui anunciar la data del Ple del Consell que aprovarà la Modificació puntual del Pla territorial insular d’Eivissa.

Arribats a aquest punt, jo mes que ningú som conscient de les mesures sobre les quals s’hi ha de seguir treballant: La revisió profunda i necessària del Pla territorial insular (hem fet la redacció del diagnòstic), i continuar amb la modernització i ampliació del Departament de Territori, que només s’ha pogut afrontar aquest darrer any per les limitacions a la contractació de personal i que encara no hem completat o el desenvolupament de la secció de Disciplina Urbanística, que porta només mig any de feina.

Però hem aconseguit millores ambientals també a altres indrets com el servei de transport públic Platges Connectades o les limitacions d’accés a llocs emblemàtics com platges de Compte, Cala Salada o Benirràs, i que aviat podrem estendre al darrer tram de Ses Salines. Aquesta dinàmica que hem iniciat i que tan bona acollida ha tengut, no té marxa endarrere i entenem que marca el camí per millorar la gestió ambiental dels nostres espais més preuats, les platges, que ens han fet un destí turístic de primer ordre en l’àmbit mundial.
Com ja vaig fer quan abans de completar-se el primer any de legislatura m’entregaren el premi formigó, convid al GEN a ser part activa i consciència de la necessària protecció del nostre territori, però els deman coherència i serietat en les seues afirmacions i reconeixement de les mesures positives que acaben veient la llum després de molta feina per part dels tècnics i molt d’esforç negociador per part dels polítics.

Tots estam convidats a ser part de la conservació de la nostra estimada illa.

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.