Bernat Joan i Marí.29/05/19 7:53
TW0

Arreu de la Unió Europea hi havia temença al voltant de les eleccions al Parlament europeu. Es parlava d’onada populista i extremista, de tsunami antieuropeu, i de retrocés sense pal·liatius en el context de construcció política d’Europa. La majoria dels comentaris sobre com podien anar les eleccions destil·laven pessimisme, de manera que resultava difícil de contrarrestar-los. D’altra banda, hi havia llocs on no només la gent era cridada a les urnes per votar els representants al Parlament europeu, sinó que es feien eleccions a d’altres nivells. El nostre cas ha estat, en aquest sentit, paradigmàtic: coincidien, a les Illes Balears, les eleccions europees, les eleccions al Parlament de les Illes Balears, eleccions a cada consell insular i eleccions municipals. Quatre paperetes, havíem de posar els ciutadans dins les seues respectives urnes. I els que havien tengut la sort o la desgràcia d’haver e formar part d’una mesa electoral es veien amb la feinada de recomptar tot aquell embalum de vots.

La coincidència amb d’altres conteses electorals va fer que pràcticament no es parlàs d’Europa. Va formar part de les notícies als mitjans tota la trifulga que hi va have amb la Junta Electoral Central perquè fins a l’últim moment va intentar impedir que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es presentassin a les eleccions. La JEC va haver de ser corregida, de manera que dues de les tres persones esmentades han estat escollides com a eurodiputades (i la tercera ho serà en el moment en què es materialitzi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea). Una vegada més, des d’instàncies judicials es maldava per interferir el resultat electoral (ja ha passat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, i sembla que no tenen intenció d’aturar-ho aquí). Diumenge passat, siga com siga, els ciutadans varen escollir dos exiliats i un pres preventiu, n’Oriol Junqueras, com a diputats al Parlament europeu. Ara serà a Brussel·les on hauran de gestionar la manera de canalitzar la voluntat popular sense lesionar la democràcia.

Certament, la situació europea no és com per tirar coets. A les nostres proximitats, hi tenim el cas de França, on la candidatura lepenista ha guanyat els liberals, o el cas d’Itàlia, amb la deriva de la Lliga Nord, ja clarament aliniada amb les extremes dretes europees. Així mateix, els britànics han trobat una nova ocasió per deixar en bona posició els euroescèptics liderats per Nigel Farage, que ha guanyat clarament les eleccions i ha humiliat el Partit Conservador de Theresa May.

A Alemanya, en canvi, els democristians han guanyat les eleccions, i, en segona posició, hi queden els Verds liderats per Ska Kehler, una eurodiputada que ha tengut actuacions molt significatives durant l’última legislatura. Ningú no li pot discutir lideratge, i això s’ha notat en els resultats electorals. Per cert, els Verds finesos han guanyat les eleccions a Finlàndia.

A nivell general, tant el Partit Popular Europeu com el Partit Socialista han perdut posicions. I n’ha guanyades, certament, l’extrema dreta, el populisme antieuropeu. Però també n’ha guanyades clarament el Partit Liberal Europeu, que comptarà, per primera vegada des de la formació del Parlament europeu amb més de cent eurodiputats. I, com acabam d’apuntar, també creix considerablement el grup dels Verds-Aliança Lliure Europea (l’únic grup clarament favorable a l’autodeterminació de les nacions sense estat amb representació a la cambra continental), que superen, també per primera vegada, els setanta representants.

Els analistes consideren bastant complicat que hi pugui haver un acord entre els populismes i extremismes de diferent pelatge i condició que han assolit representació al Parlament europeu. Si això fos així, no comptaran amb la capacitat d’incidència que se’ls hauria de suposar tenint en compte els resultats electorals obtinguts.

Canviarà també el bipartidisme PP-PS, i es poden articular noves majories. En aquest sentit, atenció al paper que jugaran, amb tota seguretat, els liberals i els ecologistes (dins els quals, l’ALE) en aquesta legislatura que comença.